Judicael de Domnònia
Judicael (el nom apareix com Judicael ap Hoel, Iudicael, Judicaël, Judhaël, Judhael, Judhel, Juhel, Jézéquel, Jezekel, Jezekael, Jekel, Jezekelig, Jikael, Jikel, Gicquel, Giquel, Gaël i Gaëlle) nascut vers 590 - mort el 16 o 17 de desembre del 658) fou un sant bretó, fill del rei Judael (Judhaël) de Domnònia i de la reina Pritelle. Era rei de Domnònia al segle VII.
Biografia | |
---|---|
Naixement | Judhaël, Juhel, Jézéquel, Jikael, Gaël 590 ![]() Bretanya (França) ![]() |
Mort | 17 desembre 658 ![]() Gaël (Bretanya) ![]() |
Sepultura | Abadia de Joan de Gaël, després de Saint-Méen (Saint-Méen-le-Grand, Bretanya): destruïda al s. IX |
Rei | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | monjo, monarca ![]() |
rei i eremita | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
Pelegrinatge | Saint-Méen-le-Grand |
Festivitat | 17 de desembre |
Iconografia | Com a pelegrí |
Altres | |
Títol | Rei ![]() |
Fills | Alain II Hir (llegenda), Winoc de Bergues ![]() |
Pare | Judaël ![]() |
Germans | Haëloc Sainte Onenne ![]() |
Biografia
modificaVa néixer vers l'any 590 i era el fill gran de Judael (Judhaël), rei de Domnònia i de la reina Pritella, filla gran d'Ausoc, príncep del comtat de Léon. Era el gran de quinze germans i una germana uns quants dels quals estan incloses a la llista de sants bretons, destacant sant Josse. A la mort del seu pare vers el 605, encara que era el gran i hereu, va preferir retirar-se al monestir de Saint-Jean de Gaël que havia construït poc abans sant Méen, i va abdicar la corona en favor del seu germà Judoc (o Josse). Aquest també va abraçar la vida monàstica i Judicael va haver de sortir del monestir per agafar el tron del regne de Domnònia. Durant 20 anys va governar el regne amb autoritat i saviesa. Després de casar-se amb Morona el 630 (de la que va tenir un fill conegut com a Gradlon Flam), fou coronat el 632 i fou amb sant Eloi a l'origen del tractat de 636 signat a Clichy donant al rei Dagobert I dels francs la sobirania de la Bretanya. Vers el 640 es va retirar altre cop a un monestir a Gaël (es diu que al monestir de Paimpont que havia fundat), i hauria mort la nit del 16 al 17 de desembre del 658. Fou enterrat al costat del seu mestre sant Méen.
Posteritat
modificaEls seus hereus naturals foren els seus germans Judoc i el seu fill o nebot Winoc que van renunciar al tron i es van retirar a monestirs. No se sap qui el va succeir al capdavant del regne de Domnònia.
Dom Morice basant-se en una vida del rei Judicael redactada al segle xi pel monjo Ingomar en la que aquest precisa que tots els prínceps que van regnar a Bretanya després de Judicael eren descendents d'aquest rei, en va fer un ancestre d'un suposat Erispoe comte de Rennes i la nissaga d'antics reis de Bretanya que designa com el pare de Nominoe.[1]
Notes i referències
modifica- ↑ Histoire ecclésiastique et civile de la Bretagne Origine de Nominoë: volume I, note XXXVIII c-966-967
Fonts
modifica- Crònica merovíngia de Fredegari Any 635 , Turnhout Belgium (2001) ISBN 2-503-51151-1
Enllaços externs
modifica- (anglès) Sant Judicael, rei de Bretanya Arxivat 2007-03-18 a Wayback Machine.