De la primitiva església romànica no en queda res. L'actual es construí probablement al segle xvi perquè consta que durant el segle xv, el temple romànic estava en males condicions. Així, en la visita del 21 de desembre de 1403 es diu que la fàbrica necessita una reparació total. En canvi, a les visites de finals del XVI i principis del xvii, es diu que la fàbrica no necessita reparació però sí la teulada. L'interior i la portada foren restaurats a començaments del segle xx.[1]
Església, d'estil gòtic tardà rural, orientada cap a ponent; té una nau amb la teulada més baixa que les parets que la sustenten. Les capelles laterals i l'absis poligonal estan reforçades per contraforts. La volta de la nau i de l'absis és de creueria encara que hi manquen les claus i les mènsules. La façana està acabada en semicercle, d'estil català. Té un ull de bou i una portada d'estil gòtic tardà. Un arc apuntat emmarca una porta de llinda plana amb un timpà decorat amb un relleu d'un cavaller. El campanar té dos cossos amb quatre buits de mig punt per a les campanes i, damunt, hi ha un rellotge. Les capelles que hi havia abans de 1936 estan molt ben detallades per l'Antoni Gallardo. Actualment, al presbiteri, hi ha un altar modern. Hi ha cinc capelles laterals de volta de creueria. Les dues més grans són de l'època de l'edifici i les altres dues són posteriors. A la primera de la dreta hi ha un altar del Santíssim amb una imatge gòtica de la Mare de Déu del Lledó -avui dia, una reproducció-. El material emprat per aquesta construcció és el paredat arrebossat.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Església parroquial de Sant Julià». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
