Obre el menú principal

Sant Martí de Cambrils

Sant Martí de Cambrils és l'església parroquial del nucli de Cambrils, al municipi d'Odèn (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Sant Martí de Cambrils
SANT MARTÍ DE CAMBRILS - IB-206.JPG
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Romànic, obra popular
Altitud 1.140 msnm[1]
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
MunicipiOdèn
Localització Cambrils. Odèn (Solsonès)
 42° 07′ 59″ N, 1° 23′ 14″ E / 42.133086°N,1.387343°E / 42.133086; 1.387343Coord.: 42° 07′ 59″ N, 1° 23′ 14″ E / 42.133086°N,1.387343°E / 42.133086; 1.387343
IPA
Identificador IPAC: 30563
Modifica les dades a Wikidata

SituacióModifica

L'església parroquial de Sant Martí es troba al nucli més important del municipi d'Odèn, a la part nord-oest del terme, al peu del Castell de Cambrils. S'hi va des de la carretera L-401 (de Pont d'Espia a Coll de Jou): al punt quilomètric 19,6 (42° 08′ 22″ N, 1° 23′ 25″ E / 42.139502°N,1.390330°E / 42.139502; 1.390330), davant les primeres cases de Cambrils, surt la carretera asfaltada que porta a Solsona per Serra Seca (ben senyalitzada). Prendre aquesta carretera i al cap d'1,5 km., s'arriba a la rectoria i l'església.

DescripcióModifica

 
Portada

És un edifici d'origen romànic refet al segle XVII. De la construcció romànica resta l'estructura de la nau, rectangular, i la capçalera, d'absis semicircular més baix que la nau, cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble esbiaix. La nau és coberta amb volta lleugerament apuntada. A banda i banda de la nau hi ha diverses capelles buidades als murs. El mur N es va obrir per donar accés a un cos afegit on s'hi troba una altra capella i la rectoria, a més d'un campanar de torre amb accés ran de l'arc preabsidal.[2]

HistòriaModifica

L'any 1051 l'església de Cambrils fou consagrada pel bisbe de la Seu d'Urgell Guillem Guifré (1041-1075). La meitat de la parròquia de Cambrils pertanyia a Santa Maria de la Seu d'Urgell i l'altra a Sant Miquel de Cuixà; els bisbes havien de cedir a Sal·la Guillem d'Alinyà i a Oliba Esclua una tercera part dels rèdits que els corresponien per tal que la defensessin dels sarraïns i d'altres possibles agressors, i s'establia com a condició no elegir cap altre senyor sinó l'església de Sant Martí i els seus clergues i no vendre, sense el seu consentiment, res que li pertangués.[2]

L'església de Sant Martí ha estat recentment restaurada (2000-2002) mitjançant actuació a càrrec de l'1% cultural, així com la plaça de l'església (2003).[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Martí de Cambrils
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sant Martí de Cambrils». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 juliol 2015].