Sant Pere de Matamala
L'Sant Pere de Matamala és l'església parroquial del poble de Matamala, i de la comuna homònima, de la comarca del Capcir a la Catalunya del Nord.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Primera menció escrita | 1701 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Art romànic | |||
| Planta | Una sola nau | |||
| Retaule | Sí (Segle XVI) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Matamala (Capcir)  | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de la Cerdanya i el Capcir) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Està situada[1] entre els carrers de Sant Pere Vell, i de l'Església, carrer que fa un angle recte al sud i a l'oest del temple parroquial, a la zona central - occidental del nucli de població de Matamala.
Història
modifica
Tot i que l'edifici és indubtablement més antic, el primer esment d'aquesta església és del 1413. Pertanyia aleshores al bisbat d'Alet, i consta la presa de possessió de la rectoria de Sant Pere de Matamala per l'estudiant de dret Joan de Berques.
L'església torna a ser citada el 1701 amb el nom[2] d'iglesia de Sant Pere. Data del segle xiii, amb diverses refaccions, com les de 1413 i 1626, i s'hi van fer canvis significatius el 1869, com el campanar, que fou reconstruït.
Descripció
modifica
L'edifici del segle xiii fou renovat aproximadament cada cent anys. És una església d'una sola nau, amb capelles laterals folrades i acabada en absis semicircular, romànic, restaurat el 1957. Hi ha, a més, dues absidioles semicirculars noves.
Les capelles nord i sud, els mobles, l'altar, una pedra molt gruixuda de granit polit, i el retaule, daten del segle xvi. La nau és romànica, i fou restaurada després del 1957; conté dos arcs de diafragma (un fa la funció d'arc triomfal). Aquests dos arcs suporten la volta de maó des de la restauració del 1957. La portalada, situada a la façana meridional, té gravada a la clau de volta la inscripció Matamala 1626.
Mobiliari
modifica
L'església conté un calze de plata que data del 1708. L'edifici està catalogat des del 1958 com a monument históric.[3]
La Mare de Déu del Roser, a l'esquerra de l'altar, està tallada en fusta de bedoll per l'arquitecte Raaymakers, qui també va reparar les estàtues barroques de sant Pere, santa Anna, sant Joaquim i la creu de fusta vella.
Referències
modifica- ↑ L'església de Sant Pere de Matamala en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Sagnes, 1985.
- ↑ Calice, a la base de dades Palissy, del Ministeri de Cultura francès.
Bibliografia
modifica- Becat, Joan. «84 - Matamala». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Cap 10. Sant Pere de Matamala». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Sagnes, Jean. Le pays catalan. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985, p. 579-1133. ISBN 2904610014.
- Salvadó i Montoriol, Joan. «Esglésies del Capcir anteriors al 1300: Sant Pere de Matamala». A: El Vallespir, el Capcir, el Donasà, la Fenolleda, el Perapertusès. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 216 (Catalunya romànica. Volum XXV). ISBN 84-412-2514-1.
