Sant Pere del Tarter
Sant Pere del Tarter és una església que està situada en un trencall de la carretera general 3, entre les poblacions de Ransol i Soldeu, en la zona d'urbanitzacions del Tarter (parròquia de Canillo, principat d'Andorra). Aquest espai correspon a un antic poble, constituït per cases disperses conegut com a Prada Redó i l'església queda arran de l'antic camí ral que anava de Canillo a Soldeu. Va ser construïda al segle xvi. Es conserva l'autorització per a la seva construcció atorgada pel bisbe d'Urgell Joan Despés el 22 de març de 1527. En l'edifici hi ha gravada la data 1545 que probablement correspon a l'acabament de les obres. Va ser restaurada l'any 1966.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Sant Pere  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església catòlica | |||
| Part de | El Tarter | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura religiosa d'època barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Canillo (Andorra) | |||
| ||||
| Bé d'Interès Cultural (Andorra) | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat d'Urgell | |||
Descripció
modificaEs tracta d'una església de planta rectangular amb un absis quadrat que no s'aprecia des de l'exterior. La coberta és de dos vessants, de fusta i llosa de pissarra, sobre entramat de fusta, excepte a l'absis, cobert per una volta de canó.
Els murs estan construïts amb pedres irregulars d'origen local, de les quals només estan lleugerament treballades les dels angles. Les façanes laterals i posterior tenen el parament a la vista, mentre que la façana principal es conserva l'arrebossat de calç. Aquesta està orientada al nord-oest, de cara a l'antic camí, en ella s'obre l'única porta d'accés a l'edifici, situada en posició central i flanquejada per dues finestres. Totes tres obertures estan rematades per un arc rebaixat i emmarcades per un arrebossat lliscat de major qualitat que la resta. Una tercera finestra, quadrangular, s'obre a l'alçada del cor. Per sobre de la façana sobresurt el campanar que és d'espadanya senzilla amb arc de mig punt.
Referències
modifica
- ↑ «Sant Pere del Tarter». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 1r octubre 2016].
Bibliografia
modifica- Gavín, Josep Maria. Inventari d'esglésies. Alt Urgell i Andorra. Barcelona: Arxiu Gavín, 1980.
- Bascompte Grau, Domènec; Castillo, Virginia; Fantova, Maria Antonia; Sirès, Montse; Vela, Sussana. Arxiu Comunal de Canillo. Andorra la Vella: Ministeri de Turisme i Cultura, 1999. ISBN 99920-0-226-3.