Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes

Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes (Saint-Cyr-et-Sainte-Julitte en francès) és l'església parroquial de la comuna nord-catalana de Cànoes, a la comarca del Rosselló. Pertany a la comunitat de parròquies Pau i Treva[1] de la diòcesi de Perpinyà, amb centre a Santa Maria de Toluges.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes
Imatge
Dades
TipusEsglésia parroquial
Primera menció escrita968
ConstruccióSegle XI - 
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aQuirze i Julita de Tars Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud69,9 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaNau única, absis semicircular.
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCànoes (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 39′ 07″ N, 2° 50′ 09″ E / 42.6519°N,2.8358°E / 42.6519; 2.8358
Monument històric inventariat
Data23 octubre 1972
IdentificadorPA00103979
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Absos de l'església de Sant Quirc i Santa Julita

Està situada[2] en el sector nord del nucli vell de Cànoes, a la cellera de la qual nasqué el poble, en el seu punt més elevat.

Història

modifica
 
L'església de Sant Quirc i Santa Julita

L'església va ser edificada al segle xi. Abans del 978, el bisbe d'Elna[3] donà l'església i el poble que l'envoltava a l'abadia de la Grassa, que l'elevà a la categoria de priorat el 1382[4] i passà a fer-la administrar per un prevost.

El temple va ser modificat al segle xv i, amb canvis de molta més envergadura, al segle xix. Modernament s'hi han fet noves obres (1972), i pocs elements han restat genuïnament antics. Va ser declarat monument històric de França[5] el 1972.

Arquitectura

modifica
 
Façana meridional

L'absis, semicircular però sensiblement ultrapassat, és romànic i presenta cinc arcades sobre columnes adossades, amb capitells esculpits. Al segle xix, hom afegí a la nau original romànica dues de laterals, a banda i banda de la principal (1876-1878); aquestes obres causaren l'esfondrament de la volta, que fou reconstruïda ja en estil contemporani (1884-1885), amb una àmplia arcada de cairons.

De mobiliari antic conserva una marededéu del segle xiv, estàtues de sant Quirc i de santa Julita (del segle xvi), de sant Galderic (segle XVII) i dos crists del xviii. També té una tela pintada del segle xvii, i a la façana es pot contemplar una làpida del XVI. També hi ha a l'interior una pica baptismal del segle xii.

L'interior de l'església

modifica
Interior de l'església
         
Nau principal i absis central Nau principal des de l'absis Sostre actual de la nau central Nau col·lateral meridional Nau col·lateral septentrional

Decoració

modifica

Restes de pintures murals romàniques

modifica

L'església conserva algunes restes de l'antiga decoració mural romànica.

Portals i altres del clos del poble
   
Pintures de la meitat nord Pintures de la meitat sud

Els capitells esculpìts de l'absis

modifica
Els capitells
       
Ordenats de nord a sud
       
     

Bibliografia

modifica
  • Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. I : A-C. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 1998, p. 411-412. ISBN 9788439346135. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 68. Sant Quirze i Santa Julita de Cànoes». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Ponsich, Pere. «Cànoes: Sant Quirc i Santa Julita de Cànoes». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències

modifica
  1. «Perpignan - Pau y Treva, al web de la diòcesi de Perpinyà-Elna» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r octubre 2015].
  2. «L'església de Cànoes en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2016-08-09. [Consulta: 24 juny 2016].
  3. Entre el 968 i el 977, el bisbe d'Elna era Sunyer d'Empúries, fill de Gausfed I d'Empúries
  4. Així es ressenya a l'apèndix de Roigé, Prim «La deixa apostòlica: l'exemple d'Elna (1391)». Estudios sobre rentas, fiscalidad y finanzas en la Cataluña Bajomedieval. CSIC [Barcelona], 1993, pàg. 455-486.
  5. Fitxa a la base de dades Merimée

Enllaços externs

modifica