Sant Sebastià (1480-1490)
Sant Sebastià és una talla de fusta de pi d'escultor desconegut datada entre el 1480 i 1490. Va ser adquirida pel Museu Nacional d'Art de Catalunya el 1932 de la col·lecció Plandiura.[1]
| Tipus | obra escultòrica  |
|---|---|
| Creador | Anònim |
| Creació | 1480-1490 |
| Material | fusta de pi policromada amb restes de daurat |
| Mida | 140 ( ) × 30[1] ( ) × 43,7 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Descripció Modifica
Talla de Sant Sebastià en fusta de pi policromada amb restes de daurat. La figura ofereix una anatomia ben estudiada: un tronc tractat a la manera clàssica, un coll musculat i unes cames robustes; vesteix només una estreta calça curta.[2]
Anàlisi Modifica
Sant Sebastià era un centurió de l'exèrcit romà nascut a les Gàl·lies, que fou denunciat per exhortar dos companys a mantenir-se ferms en la fe cristiana. A causa d'això, per ordre de l'emperador Dioclecià se'l va intentar ajusticiar sense èxit. Fou lligat a un pal en el centre del Camp de Mart a Roma, i va servir de diana per als arquers. En l'art del renaixement italià, amb la glorificació del cos humà, el turment del sant fou un tema molt utilitzat, i es va convertir en un pretext per representar la tipologia pagana de l'Apol·lo despullat.[2]
La seva presència física en l'espai és enorme i, d'altra banda, l'estretor de la calça curta pot fer pensar en una obra executada en el centre-nord d'Itàlia (Bolonya, Ferrara o Venècia) a l'últim quart del segle xv, per un escultor que coneix els models toscans de l'època.[2] En aquest context, es podrien tenir presents imatges pictòriques d'una cultura artística propera, com el Sant Sebastià d'Antonello da Messina, de 1475 i conservat a la Gemäldegalerie Alte Meister de Dresden, una peça que respira la confluència del detallisme de l'art llombard i l'estil contingut de Piero della Francesca.[2]
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 Sant Sebastià. Fitxa del MNAC.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 J.Y.. «Renaixament i Barroc». A: MNAC. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 2012. Barcelona: MNAC, p. 154. ISBN 978-84-8043-136-1 [Consulta: 9 agost 2012].