Obre el menú principal

Santa Bàrbara és un quadre dibuixat sobre guix en plafó de roure, signat i datat en 1437 per l'artista primitiu flamenc Jan van Eyck. Algunes àrees i passatges estan més detallats que altres, i durant molt de temps s'ha debatut si el plafó va quedar com Van Eyck pretenia o si és una pintura inacabada. En cas de tractar-se d'una obra acabada, seria el dibuix supervivent més antic no fet sobre paper o pergamí. Un fet que dóna suport a aquesta hipòtesi és el reconeixement que va tenir entre els flamencs esteticistes contemporanis a Van Eyck.[1]

Infotaula d'obra artísticaSanta Bàrbara
Jan van Eyck - St Barbara - WGA07617.jpg
Tipus dibuix i quadre
Creador Jan van Eyck
Creació 1437 (Gregorià)
Gènere art sacre
Moviment Primitius flamencs
Material pintura a l'oli
fusta (superficie de pintura)
Dimensions 34 (alçària) × 18,5 (amplada) cm
Ubicació
Reial Museu de Belles Arts d'Anvers (Anvers)
col·lecció d'art flamenc (Comunitat flamenca)
Història
Data Historial d'exposicions
1902-1902Exposition des primitifs flamands à Bruges Tradueix, Provinciaal Hof Tradueix
Catalogació
Número d'inventari  410
Catàleg Exposition des primitifs flamands à Bruges Tradueix:(11.1)
Modifica les dades a Wikidata

Santa Bàrbara va ser una màrtir cristiana que es creu que va viure en el segle III, i que va ser molt popular a finals de l'edat  mitjana. Segons l'hagiografia, el seu pare ric i pagà, Dioscorus, va mirar de preservar-la de pretendents inoportuns tancant-la en una torre. Barbara va deixar entrar un sacerdot la va batejar, un acte pel qual va ser perseguit i finalment decapitat pel seu pare. Es va convertir en un tema popular entre els artistes de la generació de Van Eyck. Una altra bona representació contemporània és del seu deixeble  Robert Campin, qui la va representar el 1438 en el Tríptic Werl.[2]

Barbara és mostrada asseguda sostenint un llibre i fulles de palma davant d'una gran catedral gòtica encara en procés de construcció, amb molts obrers visibles a terra transportant pedra i en diverses parts de la torre. L'obra se situa en un paisatge captivador i evocador amb subtils tons marrons, blancs i blaus, només succintament detallats.[3] Els elements de la torre estan molt més definits i contenen molts detalls arquitectònics complexos. En molts detalls s'assembla a la catedral de Colònia, que el 1437 estava encara en construcció. Van Eyck havia pintat la catedral anteriorment així com una vista de Colònia al políptic de L'adoració de l'Anyell Místic de Gant.[1]

El nivell de detall generalment es redueix cap al fons. Els obrers de la part superior de la torre estan menys detallats que els que hi ha a terra, al nivell de Bàrbara, mentre els elements del paisatge són esbossos. Dins algunes àrees la línia entre el dibuix preparatori i el underpainting creu per damunt. Les vores inferiors de l'estructura original de marbre contenen lletres pintades imitant un cisellat amb la inscripció  IOHES DE EYCK ME FECIT. 1437. Aquest fet ha portat a qüestionar-se per la funció exacta de la signatura de Van Eyck; ja que pot indicar que l'obra està acabada per l'artista, o bé que la seva funció era el disseny que s'havia de completar per membres del seu taller.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Borchert (2011), 145
  2. Stephan, Kemerdick; Sanders, Jochen.
  3. Borchert (2008), 64
  4. Borchert (2008), 66

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Bàrbara  

Altres fontModifica