Obre el menú principal

Santa Creu de Creixà

Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia)

Santa Creu de Creixà és una església romànica del segle XI situada a l'extrem sud-oest del terme municipal de Piera (Anoia). El conjunt està format per l'església i un petit cementiri tancats per un mur. Actualment rep culte com a capella rural dependent de Sant Sadurní d'Anoia. És una obra que forma un conjunt amb dues masies i està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Santa Creu de Creixà
Santa Creu de Creixà (Piera) - 1.jpg
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Romànic, barroc
Altitud 206 msnm
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
MunicipiPiera
Localització Urb. Can Canals. Piera (Anoia)
 41° 27′ 37″ N, 1° 46′ 20″ E / 41.460395°N,1.772176°E / 41.460395; 1.772176Coord.: 41° 27′ 37″ N, 1° 46′ 20″ E / 41.460395°N,1.772176°E / 41.460395; 1.772176
IPA
Identificador IPAC: 5554
Diòcesi Sant Feliu de Llobregat,
arxiprestat Piera-Capellades
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Capella originalment de planta rectangular i una sola nau. L'església de la Santa Creu ha sofert molts canvis al llarg de la seva història. L'any 1691 es van construir els altars laterals i es va fer un allargament de la nau rectangular. La nau va ser coberta amb una volta de canó i reforçada amb un arc toral en la trobada entre la part antiga i la nova.[1]

L'absis semicircular està situat a la façana est i està arrebossat amb morter de calç. A la façana oest hi ha la porta principal adovellada i de doble arquivolta. El campanar d'espadanya està format per dues obertures i se situa al cos de la nau, la campana va ser robada durant la Guerra Civil.[2] La coberta general es resol a dues aigües. Totes les teulades, la de la nau i de l'absis, són de teula àrab.

L'any 1985 es va dur a terme la restauració de l'església, a iniciativa dels diversos veïns de les caseries de Can Canals de Masbover i la Fortesa,[3] que es va centrar en l'enderroc de la masia annexa, propietat dels marquesos de Monistrol, i el repicat de les pedres interiors i del fris.

Al museu de les caves Marquès de Monistrol hi ha una pica baptismal romànica molt desgastada que probablement probé d'aquesta església. És quasi esfèrica i no presenta cap mena de decoració.[1]

HistòriaModifica

La primera documentació que fa referència a l'església data de 1018 i 1063. Posteriorment, consten registres dels anys 1181 i 1196 de donacions a favor de l'església de la Santa Creu de Creixà. Fins al segle XV va ser sufragània de Santa Maria de Piera, quan, per proximitat, va passar a ser-ho de Sant Jaume Sesoliveres. L'any 1571 el pintor vilafranquí Jaume Huguet va elaborar un retaule per l'interior que es va perde.[1]

Arran de la llegenda de Maria Llopart l'any 1765 Piera va establir un vot per la festa del personatge. Així mateix, cada segon diumenge de maig es realitza l'Aplec de la Santa Creu, amb l'objectiu de restaurar l'església i recuperar la festa de la benedicció del terme, antigament celebrada el 3 de maig.[2]

LlegendaModifica

Un dia de primavera de primavera, entre el segle XII i XIII, un pelegrí va trucar a la porta de la masia adossada a l'església de la Santa Creu que va obrir la mestressa vídua de la casa, Maria Llopart, que era molt pobre i quasi no tenia ni per menjar.

El pelegrí en veure a Maria li va demanar una mica de pa, que li va contestar que ella no en tenia, ja que passaven una època de sequera. Davant de la resposta de Maria el pelegrí li va dir que cerqués a la pastera on trobaria pa, la Maria va repetir que no tenia pa i es va posar a plorar.

Aleshores el pelegrí, que era un àngel, li va dir que si trobava pa anés al convent del poble i trenqués la paret on trobaria una imatge del Sant Crist, la sequera s'acabaria si es feia una processó amb la imatge. Maria va anar a la pastera i al trobar pa va cridar miracle va sortir a donar pa al poble, però al no trobar-lo es va dirigir al poble on va recuperar la imatge.

Després de demanar el permís del bisbe de Barcelona van treure la imatge el Sant Crist i el dia 28 d'abril per realitzar una processó. Des d'aquell dia cada 28 d'abril es celebra la festa del Sant Crist de Piera i cada 100 anys el treu a passejar per la imatge pel poble.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Santa Creu de Creixà». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Aplec de la Santa Creu de Creixà». l'Anoia + guapa. CEIP Creixà, 20-05-2005. [Consulta: 9 gener 2010].
  3. «Aplec de Santa Creu de Creixà a Piera». festacatalunya, festacatalunya. [Consulta: 9 gener 2010].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Santa Creu de Creixà
  • Escudero i Costa, Antoni; Montserrat i Corchete, Daniel. «Santa Creu de Creixà». A: El Terme Municipal de Piera. Capellades: Romanyà, 1981, pàg. 205-206. ISBN 8430038175. 
  • Gavín, Josep M. Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà (vol.XVI). Barcelona: Arxiu Gabín, 1984, pàg. 166. ISBN 8485180143. 
  • Benet i Clarà, Albert; Junyent i Maydeu, Francesc; Mazcuñan i Boix, Alexandre. «Santa Creu de Creixà (o de Palau)». A: Catalunya Romànica, vol.XIX: El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1992, pàg.455-456. ISBN 8477394024.