Santa Eulàlia de Provençana

Santa Eulàlia de Provençana és una església romànica de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula d'edifici
Santa Eulàlia de Provençana
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXII
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administratival'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Santa Eulàlia, 203-205. L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
 41° 21′ 55″ N, 2° 07′ 09″ E / 41.365295°N,2.119106°E / 41.365295; 2.119106Coord.: 41° 21′ 55″ N, 2° 07′ 09″ E / 41.365295°N,2.119106°E / 41.365295; 2.119106
BCIL
IdentificadorIPAC: 20597
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

Església romànica de tres naus separades per arcades de mig punt que recolzen sobre pilars rectangulars. Les voltes són reconstruïdes, la de la nau central és de canó i les laterals són voltes de quart d'esfera, i es recolzen sobre una línia d'impostes. No es conserven els absis romànics i l'actual està embegut en la sagristia.

La façana té el parament del mur fet amb carreus regulars i ben col·locats, amb carreus més grossos a les cantonades fent línies de reforç. El portal presenta una arquivolta de mig punt amb motllures ornades amb fulles i motius geomètrics. Dues de les motllures es recolzen sobre dues columnes fines, coronades amb un capitell de tipus corinti tosc. Al timpà es pot llegir la inscripció: "Anno Millessimo duecentessimo primo actum est hoc mense marcio a quodam magistro A" que dóna la data de construcció del timpà (març de 1201) i la inicial "A", atribuïda al suposat mestre d'obres de l'església.

A la façana nord hi ha una finestra de forma el·líptica que no es correspon a l'estil de construcció romànic. També hi ha dos arquets inscrits a la part inferior del mur que són difícils de datar o situar. L'espadanya de la façana de ponent és moderna.

HistòriaModifica

 
Santa Eulàlia de Provençana a principis segle XX a la Geografia General de Catalunya

És l'edifici més antic conservat a l'Hospitalet. Fou consagrada el 27 de gener de 1101 pel bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, Berenguer Folc. Fins a mitjans de segle XIV fou l'única parròquia del terme. Més tard, la titularitat passà a l'església de l'Hospitalet i l'antiga església romànica restà com a capella eremítica, tot començant a degradar-se.

Al segle XVIII es feren les primeres restauracions i al segle XIX recuperà la categoria de parròquia. Al segle xx es va acabar de reconstruir i se li adossà, per la part de l'absis, una nova església, molt més gran, de tipus neoromànic.

Quan es va construir la rectoria que hi ha al costat es trobaren restes arqueològiques romanes, algunes de les quals es poden veure al Museu de la Ciutat de l'Hospitalet. Aquestes restes fan pensar en l'existència prèvia, en aquest indret, d'una vil·la romana.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia de Provençana
  • «Santa Eulàlia de Provençana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 abril 2012].