L'ermita de Santa Magdalena data de la fi del segle xi, encara que ha estat transformada posteriorment i avui és ben poc el que en resta del seu estat originari. L'indret de Noves apareix documentat per primera vegada en l'any 1019 en què Ramon Bonhom va donar a la canònica gironina terres situades a Camós. El lloc era un mas situat dins el terme parroquial de Sant Vicenç de Camós, que fou venut l'any 1303 a Bernat, abat de Banyoles per Mair, fill de Salomó, un jueu de Besalú. La capella havia estat incorporada al mas i s'havia abandonat el culte catòlic al passar a mans dels jueus. Fins al 1544 no apareix aquesta capella en les visites pastorals. Pels voltants d'aquells anys fou construït el retaule.
[2]
Petita ermita romànica d'una sola nau de planta rectangular i un absis lateral rectangular, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. La portada, a ponent, un senzill arc de mig puntdovellat és protegida per un porxo afegit més tardanament a la construcció principal i que resta tancat per la banda de ponent. Una de les cantonades d'aquest porxo, realitzat amb murs de pedra i volta de canó, serveix de suport intermedi de l'escala d'accés a l'espadanya i al mateix temps és un terrat que permet l'accés al cor des de l'exterior. Entre la porta i un petit ull de bou a la part alta de la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada. Dues finestres més al mur de migdia foren obertes amb posterioritat. El mur de tramuntana té una capelleta circular, a manera d'absidiola, coronada exteriorment per una cornisa en cavet del mateix tipus que la que hi ha als murs laterals. Aquesta capella degué formar part de l'estructura original o fou construïda poc més endavant. L'aparell dels murs és de filades de pedra sorrenca només desbastada, fora de les cantonades i la cornisa que són de pedra travertínica de Banyoles ben tallada. L'obra se situaria a la primera meitat del segle xiii.
[2]
↑«Santa Magdalena de Noves». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juliol 2017].
↑ 2,02,1Moner i Codina, Jeroni; Riera i Micaló, Jaume; Chicote i Carquero, Juli. «Santa Magdalena de Noves». A: El Gironès La Selva El Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 405-406 (Catalunya Romànica, V). ISBN 84-7739-262-5.
