Santa Margarida de Sacot

Ermita de Santa Pau

Santa Margarida de Sacot[2] és una ermita romànica al municipi de Santa Pau a la comarca de la Garrotxa. És un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Santa Margarida de Sacot
Imatge
Dades
TipusEremitori Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXII - XIX
Característiques
Estat d'úsbo
Estil arquitectònicromànic
Altitud687 m[1]
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Pau (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA Santa Pau (Garrotxa), al mig del volcà de Santa Margarida
 42° 08′ 29″ N, 2° 32′ 30″ E / 42.141522°N,2.541779°E / 42.141522; 2.541779Coord.: 42° 08′ 29″ N, 2° 32′ 30″ E / 42.141522°N,2.541779°E / 42.141522; 2.541779
IPA
IdentificadorIPA: 10838
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Miquel de la Cot) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

 
Imatge original de la Santa de l'ermita al Museu d'Art de Girona (s.XIV-XV)

L'ermita de Santa Margarida és al fons del cràter del volcà de Santa Margarida. Originàriament era d'estil romànic, però fou destruïda pels moviments sísmics dels anys 1427-1428 (veure Terratrèmol de Catalunya de 1428). Va ser reedificada l'any 1865. És un senzill temple d'una sola nau i carreus ben escairats. Fa un parell d'anys va ser restaurada i netejada després de molts anys d'abandó i mals tractes. Les visites pastorals efectuades a la parròquia de la Cot, a la qual pertany, en poquíssimes ocasions foren portades a terme pel mateix prelat; en d'altres Santa Margarida fou ignorada.[3]

HistòriaModifica

 
Santa Margarida de Sacot i el volcà

Si volem donar crèdit al contingut dels goigs a llaor de la Santa, l'origen del seu culte fou la troballa de la seva imatge al mateix cràter del volcà.[4] La primera notícia històrica de Santa Margarida de la Cot data de 1403 quan Bernat de Ça Terrada, el 16 de maig de dit any, fa testament deixant 10 sous a favor de l'obra de la capella de Santa Margarida. Cal dir que aquestes no eren les obres de construcció del temple, que segurament data de finals del segle xii, sinó que es devia referir a una altra mena d'obres. Al segle xix la capella fou quasi bastida de nou. Segons Monsalvatje, sembla que la imatge de la Santa, tallada amb alabastre, fou salvada del cataclisme produït pels moviments sísmics, de manera que, abans de la contesa civil de 1936, encara hom la podia contemplar a la capella. Salvada també de la destrucció de la guerra civil, se'n féu una reproducció per tal de venerar-la a la capella, i l'autèntica està dipositada al Museu Diocesà de Girona.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Margarida de Sacot
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  3. 3,0 3,1 «Església de Santa Margarida de Sacot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 novembre 2013].
  4. «Goigs a Santa Margarida de Sacot». [Consulta: 2015].