Santa Maria de Malloles

Santa Maria de Malloles, o de les Malloles, era l'església parroquial del poble desaparegut de Malloles, del terme comunal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Malloles
o de les Malloles
Dades
TipusAntiga església parroquial
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicRomànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMalloles
Map
 42° 41′ 08″ N, 2° 52′ 45″ E / 42.685458°N,2.879258°E / 42.685458; 2.879258
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà

Era a ponent[1] de l'actual barri de Sant Martí, a l'esquerra del Ganganell, al peu del camí de Perpinyà a Tuïr.

Història modifica

Les excavacions fetes en aquest indret mostren un poblament d'origen romà, d'entre el segle I abans de la nostra era i el segle I després de JC. Després fou abandonat, i reocupat pels visigots el segle ix. Aquesta és la raó per la qual en part de la literatura sobre el jaciment se l'anomena villa gothorum. És en aquest darrer establiment que cal situar l'església de Santa Maria de Malloles, o de les Malloles. Consta que el 1431 aquesta església fou unida a Sant Joan Baptista de Perpinyà.

Les restes arqueològiques modifica

Ja l'any 1954 el medievalista Marcel Durliat trobà en aquest indret l'absis quadrat de l'església del segle ix, que fou inclòs en una segona església de vers l'any 1000. Aquesta segona església fou aviat destruïda, ja que es van trobar els fonaments de la tercera, construïda en dues fases, una de l'XI i l'altra del XII. Encara, a principis del XIII s'hi afegí el braç meridional del transsepte, amb una absidiola recolzada en l'absis principal.

Bibliografia modifica

  • Alessandri, Patrice; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Perpinyà. Jaciment de villa Gothorum (o de les Malloles)». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 
  • Becat, Joan. «113-Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Pladevall i Font, Antoni. «Perpinyà: Santa Maria de Malloles». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències modifica