Santa Maria de Planès

església parroquial; edifici romànic

L'església de Santa Maria de Planès, o de la Mare de Déu de la Mercè (Notre-Dame de la Merci en francès), és un edifici romànic, probablement del segle xi, situat en el veïnat de l'Església del poble de Planès, de la comarca[1] del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Maria de Planès
Imatge
24 setembre 2018
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.529,8 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPlanès (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 29′ 30″ N, 2° 08′ 28″ E / 42.4917°N,2.14117°E / 42.4917; 2.14117
Monument històric catalogat
Data1840
IdentificadorPA00104092
Activitat
Diòcesibisbat de Perpinyà i Elna Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de la Cerdanya i el Capcir) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
L'església, de migdia

Està situada[2] a l'extrem nord del veïnat de l'Església de Planès, o Planès de l'Església, a prop al sud-est del veïnat de Planès de Dellà. És al bell mig del cementiri del poble.

Popularment se l'anomena la Mesquita, atribuint-li[3] un origen musulmà, com es dona, d'altra banda, en molts altres monuments antics, que s'atribueixen al temps dels moros, com a mostra de la seva antigor.

Descripció

modifica
 
Absis septentrional

Aquesta original església destaca per la seva planta gens habitual, única en el romànic dels Països Catalans, que consisteix en unes parets mestres que formen una espècie de cercle una mica irregular, el qual està superposat a un triangle equilàter, i al seu torn aquest ho està a una mena de trèvol format per tres absidioles. Així doncs, exteriorment l'església destaca de fet per les absidioles i pels vèrtexs del triangle que sobresurten entre cadascuna d'elles. El campanar, en la part superior, és d'espadanya amb obertures per a dues campanes. Per dins, del triangle n'arrenca un hexàgon irregular sobre el qual se sosté la cúpula del sostre.

 
Porta amb ferramenta romànica

La porta, situada en el vèrtex occidental de l'edifici, conserva part de la ferramenta original romànica.

Encara que se li atribueixi un origen romànic del segle xi, el primer document que parla d'aquest temple data del 1442. Va ser objecte d'una restauració el segle xix. La marededéu de l'interior és una talla policromada del segle XII, i el retaule és dedicat a la Mare de Déu de la Mercè. Té gran devoció popular, que es manifesta especialment pels aplecs, per Corpus i per la Mercè (24 de setembre).

Va ser declarat monument històric de França[4] el 1840.

Imatges

modifica

Bibliografia

modifica
  • Becat, Joan. «118 - Planès». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Cerd 124. Santa Maria o la Mercè de Planès». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon (en francès). Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Planès». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa; Poisson, Olivier; Adell i Gisbert, Joan-Albert; Delcor, Maties. «Planès: Santa Maria o la Mercè de Planès». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 

Referències

modifica
  1. L'Enciclopèdia Catalana indicava que Planès era de la comarca de l'Alta Cerdanya, però el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya Nord que la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans publicaren el 2007 l'atribuïa a la comarca del Conflent, criteri que s'ha seguit en aquest article.
  2. Santa Maria de Planès en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Alguns autors del segle xix postularen la idea amb poc vigor, però l'atribució a un impossible origen musulmà ha estat desmentida[1] Arxivat 2011-09-10 a Wayback Machine. repetidament.
  4. Fitxa a la base de dades Merimée

Enllaços externs

modifica