Santa Maria de Plandogau
Santa Maria de Plandogau és l'església parroquial del poble de Plandogau, situat a l'est del terme municipal d'Oliola (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Maria de Plandogau | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Construcció | segle XII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura barroca | |||
Altitud | 465 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Plandogau (Noguera) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 22276 | |||
Història
modificaNo es disposa de notícies històriques documentals del passat medieval de Plandogau ni de la seva església parroquial; tanmateix, se sap que en època moderna, al segle xvii, el lloc de Plandogau estava inclòs a la vegueria d'Agramunt i que pertanyia al comte de Santa Coloma.[1]
Arquitectura
modificaEdifici romànic molt transformat per addicions i decoracions tardanes, però que conserva l'estructura original d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada per un absis semicircular a llevant obert directament a la nau i ara tancat per un envà, en el punt d'obertura. Aquesta estructura bàsica fou ampliada i modificada posteriorment. En els murs nord i sud es van afegir unes capelles laterals a manera de creuer. Aquestes capelles són de planta rectangular i estan cobertes per voltes de creueria. A l'exterior tenen teulada a tres vessants i amb ràfecs disposats en tres nivells de teula i maó. L'aparell de totes dues naus és de carreus de mida gran ben escairats i polits. D'altra banda, el segle xix la nau es va allargar cap a ponent.[1] [2]
La nova façana té la portalada d'accés, que consisteix en una porta d'arc de mig punt de dovelles (amb la data '1861' inscrita a la clau), a sobre hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu i, remata la façana un rosetó de quatre dovelles de quart de cercle. Al mur nord, a l'angle de ponent de la capella afegida, es va dreçar un campanar de torre de base quadrada, amb quatre ulls d'arc de mig punt i coronament piramidal. L'aparell de la prolongació de la nau i del campanar és de carreuons de pedra poc desbastada lligats amb abundant morter de calç (avui consolidats amb ciment).[2]
L'aparell constructiu original, que només és visible en una part de la façana nord i en la façana de l'absis, és d'aparell de carreus rectangulars de pedra sorrenca, molt erosionats, disposats en filades uniformes i regulars, que posen en evidència les formes constructives de l'arquitectura del segle xii.[1]
D'aquesta església prové una escultura d'una marededéu sedent amb el nen. L'any 1928 formava part de la col·lecció d'Oleguer Junyent i des de 1946 es guarda al Museu Marès de Barcelona, amb el número d'inventari 655. Fou inclosa en l'exposició «Treva de Déu i Catalunya» que va tenir lloc a Perpinyà l'any 1966. Feta amb plom sobre ànima de fusta presenta un bon estat de conservació, i datada en el primer quart del segle xiii. Cal datar aquesta imatge al primer quart del segle xiii.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Adell i Gisbert, Joan-Albert; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Santa Maria de Plandogau». A: La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 375-376 (Catalunya Romànica, XVII). ISBN 84-7739-811-9.
- ↑ 2,0 2,1 «ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PLANDOGAU». Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.