Santa Maria de Vallverd

Santa Maria de Vallverd és una església o monestir a Tragó de Noguera, del municipi d'Os de Balaguer (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Santa Maria de Vallverd
Sta. Maria de Vallverd, Tragó, 01.jpg
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
MunicipiOs de Balaguer Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTragó de Noguera. Os de Balaguer (Noguera)
 41° 56′ 03″ N, 0° 37′ 12″ E / 41.934121°N,0.620054°E / 41.934121; 0.620054Coord.: 41° 56′ 03″ N, 0° 37′ 12″ E / 41.934121°N,0.620054°E / 41.934121; 0.620054
IPA
IdentificadorIPAC: 428

DescripcióModifica

De l'edifici original actualment només resta la capçalera enrunada, amb tres absis semicirculars i fals transsepte. La reconstitució del conjunt permet definir una església de nau única escoltada pel claustre adossat al mur meridional (del qual encara roman algun vestigi). També caldria pensar en els espais corresponents a altres dependències monacals i al cementiri.[1]

L'única informació que tenim dels alçats ens la forneix el que resta de la capçalera, construïda amb carreus regulars ben escairats. Els tres absis que es conserven definien a l'interior un presbiteri i dos espais tancats a banda i banda a manera de capelles laterals que marquen un fals transsepte. Aquests espais es lliuraren a la nau gràcies a les obertures de tres arcs ogivals, dels quals el que pertany al presbiteri apareix recolzat sobre semi-columnes amb capitell trapezoïdal i llis[1]

Les obertures que en origen s'obrien a la capçalera estan en la seva majoria desfigurades per complet, atès que n'han estat arrencats els seus emmarcaments.[1]

HistòriaModifica

El Monestir de Santa Maria de Vallverd, situat al lloc de Tragó de Noguera, és documentat des del 1172, en què fou dotat pels comtes d'Urgell Ermengol VII i Dolça. Es tracta de la primera fundació cistercenca femenina que es coneix a Catalunya, si bé, segons Pladevall, en realitat la comunitat que hi havia instal·lada fou, fins al 1189, femenina i masculina[1]

El monestir de Vallverd, que perdurà al llarg de tres segles, visqué sota la influència dels grans centres del Cister, especialment Vallbona de les Monges i el Monestir de Poblet, els abats del qual cercaren constantment d'exercir l'hegemonia sobre les comunitats femenines de l'Orde. Entre 1448 i 1452 s'uniren al monestir de Tragó i el Monestir de les Franqueses de Balaguer, que foren absorbits finalment per Poblet el 1474.[1]

Desapareguda la comunitat a finals del segle XV, l'església de santa Maria romangué oberta al culte. Després, passà a ser propietat privada de la desamortització.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Vallverd
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Santa Maria de Vallverd». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].