Santa Maria de Vallvidrera
Santa Maria de Vallvidrera és una església que es troba al barri de Vallvidrera (Barcelona), concretament a la carretera de l'Església, número 93. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Arquitecte | Lleonard Bosch | |||
| Construcció | 1540-87 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | gòtic flamíger | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Localització | Ctra. Església, 93 - camí de la Llenega, 6-12 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40380 | |||
| Id. Barcelona | 2259 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
Descripció
modifica
Església construïda a mitjan segle xvi de tradició gòtica. El temple està situat a Vallvidrera envoltat d'una zona boscosa del parc de Collserola. S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.[1]
L'església és d'una sola nau, d'absis poligonal amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple. La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall. L'interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l'espai lateral.[1]
Història
modificaL'església està documentada des del 987, quan un tal Muç o Moció mor en tornar del captiveri que va patir amb la ràtzia d'Almansor al 985, deixa, entre altres legats, una vinya a "Sancta Maria qui est sita in Valle Vitraria", el testament es jurat a l'altar de Santa Maria en St. Joan de Valle Vitraria, l'església, probablement amb tres advocacions com era habitual, pertanyia llavors a Sant Cebrià d' Aquallonga (actual Valldoreix).
El temple actual es construí el 1540-87 pel mestre de cases i constructor occità, Lleonard Bosch (va viure a Vilafranca del Penedès i a Barcelona), essent, tot i les modificacions del segle xvii, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle xvi. És de nau única i absis poligonal.[2]
El campanar de planta quadrada flanqueja el temple.[2][3][1]
Tocant a l'església hi ha un mas que també està inventariat.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Santa Maria de Vallvidrera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Santa Maria de Vallvidrera». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Calpena, Daria memòria de la prospecció superficial i estudi del impacte sobre el patrimoni cultural (arqueològic,paleontològic i arquitectònic) projecte de desdoblament del túnel de vallvidrera c-16 pk 1+980 al 5+400 barcelonès (barcelona) octubre de 2010
PDF
Enllaços externs
modifica
- «Santa Maria de Vallvidrera». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.