Santa Maria la Major de Tamarit de Llitera
L'església de Santa Maria la Major de Tamarit de Llitera és una església romànica amb elements de transició al gòtic i modificacions posteriors.[1]
 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||
| Dades | |||||||||||
| Tipus | Església parroquial catòlica  | ||||||||||
| Construcció | segle xii[1] o XIII[2] | ||||||||||
| Característiques | |||||||||||
| Estil arquitectònic | Romànic, gòtic | ||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Tamarit de Llitera (província d'Osca) | ||||||||||
| Localització | Tamarit de Llitera (Llitera) | ||||||||||
| |||||||||||
| BIC | |||||||||||
| Identificador | BIC: RI-51-0000643 | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Diòcesi | bisbat de Barbastre-Montsó | ||||||||||
| |||||||||||
Té planta basilical, amb tres naus cobertes, amb un transsepte al costat de llevant amb tres absis. Presenta una combinació d'arcs i voltes de mig punt i apuntats: les naus són cobertes amb voltes de canó apuntat, amb arcs torals apuntats també, però el transsepte és cobert amb una volta de secció circular, i els arcs formers entre les naus també són de mig punt.[2] Els pilars són de secció quadrada amb dues pilastres semicilíndriques adossades a cada cara, amb capitells llisos.[2]
Sobre el creuer hi ha un cimbori gòtic, amb vuit finestres ogivals,[1] i als peus del temple hi ha un campanar, de secció de tronc de piràmide, que ocupa l'extrem de la nau nord, i que es discuteix si és fet just després de l'església o més tard.[2]
Per l'interior el mur del costat sud té arcosolis, i el del costat nord ha estat obert per donar pas a capelles renaixentistes i barroques, afegides a l'exterior.[2]
La façana sud té una portalada romànica sobre la qual es va afegir un frontó renaixentista suportat per dues columnes jòniques.[1] El timpà romànic té un relleu amb dos àngels sostenint un crismó, que s'ha relacionat amb un de semblant (i de més qualitat) de Sant Pere el Vell d'Osca, que probablement va ser-ne el model.[2][1]
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Iglesia de Santa Maria la Mayor». BUSCADOR - Patrimonio Cultural de Aragón. Govern Aragonès. [Consulta: 25 octubre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Tortosa i Terres de l'Ebre, Llitera i Baix Cinca. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, pag. 288-293 Volum XXVI. ISBN 84-412-2515-X.