Santa Maria la Rodona (Illa)

Santa Maria la Rodona és l'antiga església parroquial principal de la vila nord-catalana d'Illa, a la comuna del mateix nom, de la comarca del Rosselló.

Infotaula edifici Santa Maria la Rodona
Santa Maria la Rodona, damunt de les cases dels voltants
Dades
Tipus	Antiga església parroquial
Ús	església
Dedicat a	Verge Maria
Característiques
Estat d'ús	Desafectada
Estil arquitectònic	Romànic
Altitud	144,5 m
Planta	Nau única, absis semicircular.
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Illa (Rosselló)
Localització	Nord-est de la vila
42° 40′ 23″ N, 2° 37′ 17″ E
Monument històric catalogat
Data	28 febrer 1986
Identificador	PA00104038
Activitat
Diòcesi	Elna - Perpinyà

L'església de Santa Maria la Rodona

Està situada a l'extrem nord-est de la vila d'Illa del Riberal. No es coneix cap motiu que justifiqui el nom d'aquesta església.

Història

La primera notícia d'aquesta església, possiblement primera parròquia d'Illa, és del 1173, moment en què Baró, un prohom local, deixà en testament la disposició que hi fos enterrat. Fins a la Revolució Francesa conservà la categoria de parroquial, al costat de Sant Esteve del Pedreguet.

L'edifici

És una església romànica de nau única, amb capçalera a llevant. L'absis és poligonal, ja que presenta set cares (les altres cinc per a formar el dodecàedre) corresponen a l'obertura de la nau). Tot l'absis és fet de pedres tallades grosses, ben escairades, i apareix coronat per un fris d'arcades llombardes, amb mènsules esculpides figurant cares humanes quasi totes. Té dues finestres de doble esqueixada. A l'extrem de ponent de la nau hi ha una tribuna del segle xv, mentre que la resta d'obra és del primer quart del XIII, i estava integrada en el recinte fortificat de la vila. Al costat nord de la capçalera hi ha la base d'una torre campanar quadrada.

A l'oest hi ha un portal apuntat, ja gòtic. El portal principal, que era a migdia, era de marbre rosa, del segle xiii, que en temps de Napoleó III fou arrencat i dut a l'església nova de Sant Pere de Corbera. Hi havia hagut claustre, actualment del tot desaparegut, construït també en marbre rosa de Bulaternera o de Vilafranca de Conflent, de l'estil del del monestir de Sant Genís de Fontanes, que es pot datar a finals del segle xiii o començaments del XIV.

Bibliografia

• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Illa». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
• Gavín, Josep M. «Ros 117. La Mare de Déu de la Rodona». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
• Mallet, Géraldine. Les Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Ed. Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. 
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Mallet, Géraldine. «Illa: Santa Maria la Rodona». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.