Santiago Güell i Grau

arquitecte espanyol

Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - Barcelona 1955)[1] va ser un dels arquitectes més actius al Penedès entre 1892 i 1920, amb una evolució estilística que comença amb l'eclecticisme i passa pel modernisme i el noucentisme, però sense abandonar del tot els trets eclèctics.[2] A més, va ser regidor[1] i alcalde de Vilafranca el 1909[1][3] i el 1922.[3]

Infotaula de personaSantiago Güell i Grau
Biografia
Naixement1869 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1955 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Vilafranca fill d'un ferroviari, i el 1892, amb 23 anys, obtingué el títol d'arquitecte a Barcelona.[2] De 1893 a 1904 i de 1910 a 1918 va ser arquitecte municipal de Vilafranca.[1] Entre les seves obres hi ha nombroses cases burgeses, però també algunes de populars, i també obres industrials i algun edifici públic.[2]

Els seus primers edificis es relacionen amb els corrents predominants a l'arquitectura catalana de finals del segle xix, l'eclecticisme i l'historicisme, que Santiago Güell combina fins i tot amb algun primer element modernista.[2] D'aquesta època destaca el pati de l'ajuntament de Vilafranca.[2]

A partir del 1900 comença a fer aproximacions al modernisme, estil que predomina a la seva obra fins cap al 1910, tot i que és un modernisme moderat, poc agosarat i decoratiu.[2] En aquest estil, Güell se situa entre la primera generació de modernistes (Domènech i Muntaner, Gaudí, etc.) i la darrera (Raspall, Jujol, etc.).[2]

A partir del 1910 el seu estil canvia i incorpora elements noucentistes sense abandonar els modernistes, amb un resultat que voreja l'eclecticisme. En aquesta etapa destaca l'Asil Inglada, de 1916.[2] Finalment, a partir de 1920 la seva arquitectura ja és plenament noucentista.[2]

ObresModifica

 
Casa Claramunt
 
Casa Miró
 
Casa Elies Valero
 
Casa Tomàs
 
Casa Maria Raurell

A Vilafranca del Penedès:

A Sant Sadurní d'Anoia:

A Santa Margarida i els Monjos:

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ruta Europea del Modernisme : Autors». [Consulta: 15 novembre 2020].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 Zaballa Madrid, Ramon Ignacio; Rafael Marañón González, director. «Adaptació i canvi d'ús d'un antic magatzem de vi a equipament municipal de caràcter cultural». Projecte final de carrera d'arquitectura tècnica.. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, Juny 2011. [Consulta: 28 gener 2015].
  3. 3,0 3,1 «Històric d'alcaldes». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 15 novembre 2020].
  4. «Ajuntament de Vilafranca - Casa de la Vila». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 28 gener 2015].
  5. «Casa Berger». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  6. «Casa Torrents i Miret». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  7. «Casa Olivella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  8. «Magatzem de Magí Figueres i Galofré». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  9. «Casa Claramunt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  10. «Casa Claramunt». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 28 gener 2015].
  11. «Casa de Ramona Quer i Via». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  12. «Casa Artur Inglada - Casa Miró». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 29 gener 2015].
  13. «Casa Elias Valero». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  14. «Mercat de Gallines i Menuts». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  15. «Electra Vilafranquina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  16. «Casa Tomàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  17. «Casa Oliveras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  18. «Casa Hill». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
  19. «Casa Lluís Mestres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2012].
  20. «Casa Bolet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Güell i Grau