Santurtzi

Santurtzi (castellà Santurce) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Gran Bilbao. Està situat en la costa del Mar Cantàbric, al Marge Esquerre de la desembocadura de la Ria de Bilbao i als peus del mont Serantes (452 m, encara que tradicionalment ha constat 446 m). Limita al sud amb Ortuella, a l'est amb Portugalete i a l'oest amb Abanto-Zierbena.

Infotaula de geografia políticaSanturtzi
Santurce (es) Modifica el valor a Wikidata

Ajuntament Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 43° 19′ 49″ N, 3° 01′ 53″ O / 43.330277777778°N,3.0313888888889°O / 43.330277777778; -3.0313888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc
ProvínciaBiscaia
ComarcaGran Bilbao Modifica el valor a Wikidata
Població
Total45.749 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat6.727,79 hab./km²
Predomini lingüísticbasc
Geografia
Part deMancomunitat del Marge Esquerre i Zona Minera
Mancomunitat Municipal Pro-Minusvàlids Psíquics «Taller Ranzari Lantegia» Modifica el valor a Wikidata
Superfície6,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Altitud2 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1075
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAintzane Urkijo (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal48980 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE48082 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webayto-santurtzi.net Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Posseïx una orografia molt accidentada encara que, a excepció del Serantes (452 m) -un dels seus elements topogràfics més simbòlic-, no presenta grans altures, situant-se les més significatives en els contraforts del mateix Serantes: El Mallo (245m) i els Cuetos (123 i 106m). El seu relleu s'inscriu dintre del flanc nord del cridat anticlinal de Biscaia. És un relleu de tipus estructural corresponent a una sèrie de materials del cretaci (calcàries urgonienques) al llarg de Punta Estrella-Serantes suaument inclinats cap a la ria.

ClimaModifica

El clima està sota la influència del clima oceànic humit. Les temperatures són suaus durant tot l'any, amb pluges més freqüents a la primavera i tardor, hiverns benignes i estius no excessivament calorosos. La temperatura mitjana a l'estiu és de 20 °C i de 8 °C a l'hivern.

TopònimModifica

Conta la tradició que l'actual Església de Sant Jordi, a Santurtzi, va anar originalment un monestir fundat per uns monjos d'origen anglès, que fugint de conflictes religiosos, van anar a recalar en la costa biscaïna, a la Vall de Somorrostro. Entorn d'aquest monestir sorgiria el poble de Santurtzi. El nom Santurtzi deriva de Sant Jordi, encara que modificat per l'origen anglès dels seus fundadors i segles en els quals el nom ha estat modelat per parlants bascoparlants i castellanoparlants.

El primer esment escrita d'aquest topònim data de 1075. En aquest document, escrit en llatí, s'esmenta al Monasterium Sant Georgis. Posteriorment, durant l'edat mitjana el nom seria transcrit de molt diverses formes Sant Jurdic (1249), Santurce (1333), Sant Yurdie, Sautuye, Santurtzi (1372). En el segle xv apareix esmentat com Sturse, Santurse i Santursi. Actualment existeixen dues formes de transcriure el nom; Santurce en castellà i Santurtzi en basc. El nom oficial del municipi ha sofert també diverses alteracions. En el segle xix es denominava oficialment Santurce, però en 1901 ell municipi es va dividir en dos. La part interior del mateix (zona minera) va passar a dir-se Santurce Ortuella per ser el nucli principal de població el barri miner d'Ortuella, que havia crescut fins a convertir-se en la principal població de Santurtzi. La part costanera, entorn del nucli de Santurtzi pròpiament dit, va passar a denominar-se oficialment Santurce Antic. La denominació oficial de Santurce Antic es va mantenir fins que en 1983 l'ajuntament euskaritzà el nom de la població i va passar a denominar-la oficialment Santurtzi. Aquesta denominació va ser publicada en el BOE en 1989.

Personatges cèlebresModifica

  • Iosu Espósito (1960-1992): guitarrista del grup punk Eskorbuto.
  • Jualma Suárez (1959-1992): baixista del grup de punk Eskorbuto
  • José María Oriol Urquijo (1905-1985): enginyer, polític i empresari. Va donar el seu nom al Talgo.
  • Anabel Alonso: actriu i presentadora de televisió, protagonista de 7 Vidas.
  • Guillermo Gorostiza Paredes (1909-1966): futbolista internacional de l'Athletic Club de Bilbao i del València CF en les dècades de 1930 i 1940
  • Francisco Pagazaurtundúa, Pagaza (1894-1958): futbolista internacional que va jugar a l'Arenas de Getxo, Atlètic de Madrid, Gimnástica de Torrelavega i Racing de Santander.
  • Jesús María Sanz Iparraguirre (1953): cantautor de Bilbainadas, tricampéo d'aquest concurs, és l'únic que ha guanyat el concurs en tres ocasions.
  • Ángel Simón: fundador de la companyia d'autocars "SIMON". Fa cinquanta anys va començar la seva activitat com conductor d'un autobús de segona mà i en l'actualitat està retirat després de forjar una de les empreses senyeres en el sector del transport.
  • Currito: propietari ja mort del gloriós restaurant del mateix nom. Va dur el nom de Santurtzi fins al mateix Madrid on es troba altre establiment de la seva propietat.
  • Silvia Intxaurrondo: presentadora de televisió.
  • Tamara: Posteriorment Yurena i Ambar, controvertit personatge del món de l'espectacle i la faràndula.
  • Andolin Eguzkitza: lingüística.

PolíticaModifica

Alcaldes des de la restauració de la democràcia.

  • 1979-1983 José Antonio Loidi (PNB)
  • 1983-1995 José Miguel Darquistade Albizua (PSOE-PSE-EE)
  • 1995-2007 Fco. Javier Cruz Expósito (PSOE-PSE-EE)
  • 2007-avui Ricardo Ituarte Azpiazu (PNB)

En les últimes eleccions municipals de 2007, el Partit Nacionalista Basc va obtenir la majoria absoluta. El repartiment de regidors en el ple municipal és:

Es va comptabilitzar un 8,75% de vots nuls que correspondrien en la seva majoria a la candidatura il·legalitzada de EAE-ANV, el que els podria haver donat dos regidors en cas que la seva llista no hagués estat il·legalitzada pel Tribunal Suprem.

Galeria fotogràficaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santurtzi