Sara Tavares
Sara Alexandra Lima Tavares (Lisboa, 1 de febrer de 1978 - Lisboa, 19 de novembre de 2023), coneguda com a Sara Tavares, va ser una cantautora, pianista, percussionista i guitarrista portuguesa, coneguda per la seva participació al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1994.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (pt) Sara Alexandra Lima Tavares 1r febrer 1978 Lisboa (Portugal) |
Mort | 19 novembre 2023 (45 anys) Hospital da Luz (Portugal) |
Causa de mort | neoplàsia de l'hemisferi cerebral |
Activitat | |
Camp de treball | Composició |
Ocupació | cantautora, percussionista, guitarrista, pianista, cantant |
Activitat | 1994 - 2023 |
Gènere | Pop |
Instrument | Guitarra i veu |
Participà en | |
1994 | Festival de la Cançó d'Eurovisió 1994 |
1964 | Festival RTP da Canção |
|
Trajectòria
modificaVa néixer a Lisboa el 1978.[3] Pertanyent a la segona generació de descendents de Cap Verd.[3][4] El seu pare va emigrar als Estats Units i la seva mare va tornar a Cap Verd per criar els seus germans petits, mentre Sara Tavares va romandre a Portugal amb una anciana portuguesa.[4] Va créixer a Pragal, al municipi d'Almada.[2]
El 1993 va participar al concurs televisiu Chuva de Estrelas. Va guanyar el Festival RTP da Canção de 1994 amb la cançó Chamar a música,[5] pel que va ser la representant de Portugal en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1994 celebrat a Dublín, on va obtenir el vuitè lloc, una de les millors classificacions de Portugal al certamen europeu.[6][7]
El 1996 va gravar el seu primer àlbum, amb influències pop, gospel, funk i soul, juntament amb el primer cor gospel de Portugal, Shout, que ella havia fundat.[4] Aquest mateix any, va versionar la banda sonora en portuguès d'El geperut de Nôtre Dame, el que li va valer un premi Disney a la millor versió, i va gravar poc després la versió portuguesa d'Hèrcules.[4]
El 1998 va actuar a l'Exposició Universal de Lisboa en un homenatge al compositor George Gershwin.[4] A l'any següent, va llançar Mi Ma Bo, el seu segon disc, que va ser produït pel congolès Lokua Kanza, i en què aprofundeix més en les seves arrels africanes i manté el pop melòdic.[4] El 2005 va editar Balancê, àlbum en el qual també va explorar les seves arrels capverdianes.[8]
El 2009 li van diagnosticar un tumor cerebral.[3] El 2012, va participar a l'Africa Festival de la ciutat alemanya de Würzburg i va col·laborar en un concert homenatge a Cesária Évora.[4]
La seva música inclou influències africanes, estatunidenques i portugueses.[3][4] Al llarg de la seva carrera, Tavares va actuar a diversos països, com Espanya, Alemanya, Polònia, Japó, Canadà o Estats Units.[4] A més, va col·laborar amb altres artistes com Ana Moura, Ala dos namorados, Herman José, Dany Silva, Paulo Flores, Nelly Furtado, Nuno Guerreiro, Júlio Pereira, Tiago Bettencourt o Gil do Carmo, entre d'altres.[4][9] També va participar en el disc homenatge al cantant portuguès Carlos do Carmo.[4]
El 2017 va editar Fitxadu, on va seguir aprofundint en la música capverdiana amb fusió pop, folk i country, juntament amb artistes com Paulo Flores, Manecas Costa, Nancy Vieira, Toty Sa'Med, Kalaf Epalanga, Virgili Varela, Princezito, Bilan i Loony Johnson.[3][4] A l'any següent, va ser jurat del Festival de la Cançó de Portugal.[4] El 2018 va participar juntament amb altres artistes portuguesos a l'actuació de l'interval de la final del Festival d'Eurovisió, que es va celebrar a Lisboa.
El 2021, va parlar obertament de la seva bisexualitat.[10] Va morir a l'Hospital da Luz a Lisboa als 45 anys com a conseqüència d'un tumor de cervell.[3][11]
Reconeixements
modificaEl 1994, amb quinze anys, va guanyar la primera edició de la versió portuguesa del concurs Chuva de Estrelas.[4] Aquest mateix any, va guanyar el Festival de la Cançó de Portugal.[3]
Amb el segon disc, va ser disc d'or a Portugal.[4] El 2000, va ser la guanyadora del Globus d'Ir en la categoria de millor artista/nou disc, i es va convertir en la primera artista negra a aconseguir-ho.[4][12] El 2005, va ser nominada com a millor artista revelació en els BBC Radio 3 Awards for World Music.[3] Aquell mateix any, va obtenir un disc de platí pel seu àlbum Balancê.[4]
El 2011, va rebre el premi a la millor veu femenina als Cabo Verde Music Awards.[3] A l'any següent, va obtenir el premi a la trajectòria a l'Africa Festival pel seu àbum Xinti.[3]
Va estar nominada en els premis Grammy Llatins de 2018, en la categoria de millor àlbum de música d'arrels en llengua portuguesa per Fitxadu (2017).[3]
Discografia
modifica- 1994, Chamar a Música
- 1996, Sara Tavares & Shout (EP)
- 1999, Mi Ma Bô
- 2001, Canções de Embalar
- 2004, Novo Homem Na Cidade
- 2006, Balancê
- 2008, Alive! in Lisboa
- 2009, Xinti
- 2017, Fitxadu
Referències
modifica- ↑ kikebarrio. «Fallece a los 45 años Sara Tavares, representante de Portugal en Eurovisión 1994» (en castellà). eurovision-spain.com, 19-11-2023. [Consulta: 19 novembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Morreu a cantora Sara Tavares» (en portuguès). SIC Notícias, 19-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Sara Tavares (1978-2023): uma vida a chamar a música» (en portuguès de Portugal). www.dn.pt, 19-11-2023. [Consulta: 19 novembre 2023].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 «Sara Tavares» (en castellà). eurovision-spain.com. [Consulta: 19 novembre 2023].
- ↑ Festival RTP da Canção 1994
- ↑ «Festival de Eurovisión 1994». Arxivat de l'original el 2011-10-27. [Consulta: 26 novembre 2023].
- ↑ «Portugal na Eurovisão! Em 1994, Sara Tavares chamou a música… e muitos pontos do júri». [Consulta: 19 novembre 2023].
- ↑ «Sara Tavares (1978-2023): uma vida a chamar a música» (en portuguès de Portugal). www.dn.pt, 19-11-2023. [Consulta: 19 novembre 2023].
- ↑ comarca, Crónicas da. «Ana Moura presenta su último disco de fado en Pontevedra» (en gallec). Crónicas da comarca, 24-09-2018. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ esQrever. «Sara Tavares: "Tinha 24 anos quando percebi que era bissexual”» (en portuguès de Portugal). esQrever, 13-08-2021. [Consulta: 19 novembre 2023].
- ↑ Ferreira, Diogo. «A causa da morte de Sara Tavares. Encontrava-se na Unidade de Cuidados Paliativos» (en portuguès de Portugal). Dioguinho, 19-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Pipocas, Eddie. «22 anos depois de Sara Tavares, chegou a vez de Dino D'Santiago nos Globo de Ouro» (en portuguès de Portugal). BANTUMEN, 05-10-2022. [Consulta: 20 novembre 2023].