Sarcòfag d'Eshmunazar II

El sarcòfag d'Eshmunazar II és el sarcòfag que conté les restes del rei de Sidó Eshmunazar II, famós per una inscripció fenícia. Fou construït a Egipte a la primeria del segle V ae; el desenterraren al 1855 en un jaciment proper a Sidó i ara és al Museu del Louvre. Conté una inscripció en fenici de gran importància: fou la primera en llengua fenícia que es descobria a l'àrea, i era també la inscripció d'aquest tipus més detallada mai trobada fins en aquest moment.[1][2]

Infotaula d'obra artísticaSarcòfag d'Eshmunazar II
Paris - Musée du Louvre (31289612892).jpg
Tipussarcòfag Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Catalogació
Número d'inventariAO 4806 Modifica el valor a Wikidata

Eshmunazar II (fenici: 𐤀𐤔𐤌𐤍𐤏𐤆𐤓 ʾšmnʿzr, un nom teòfor que significa 'Eshmun ajuda' o 'ajudant d'Eshmun', semblant a Eleazar). Fou rei de Sidó i fill del rei Tabnit (segurament Tenes en grec). El sarcòfag sembla fet a Egipte, tallat en epidiorita de Wadi Hammamat. La inscripció diu que el "Senyor dels reis" va concedir als reis sidonis "Dor i Jaffa, les poderoses terres de Dagó, que es troben a la plana de Xaron". (Avui Palestina)[3]

Més d'una dotzena d'acadèmics d'Europa i Estats Units el van traduir i interpretaren els detalls en els dos anys posteriors a la publicació de la troballa.[4] Jean-Joseph-Léandre Bargès va escriure que l'idioma de la inscripció és "idèntic a l'hebreu, tret de les inflexions finals d'algunes paraules i algunes expressions, en nombre molt reduït, que no es troben en els texts bíblics que ens han arribat; el fet que l'hebreu s'escrigués i parlàs a Sidó, en un moment en què els jueus que tornaven de la captivitat ja no escoltaven aquest idioma, és una prova que es conservà entre els fenicis més temps que entre els mateixos hebreus".[5]

InscripcióModifica

 
Còpia de la inscripció al Museu de Jaffa, Palestina

El sarcòfag té una inscripció de 22 línies, coneguda com a KAI-14, escrita en canaanita, en alfabet fenici. La inscripció identifica el rei i adverteix a la gent que no li pertorbe el repòs.[6]

L'idioma utilitzat en la inscripció és una variant cananea mútuament intel·ligible amb l'hebreu bíblic.

Com en altres inscripcions fenícies, el text sembla no emprar cap o quasi cap mater lectionis. Com en arameu, la preposició אית (ʾyt) s'usa com a marcador acusatiu, mentre que את (ʾt) s'utilitza per "amb".

Text frontalModifica

Aquesta traducció es basa en la de Julius Oppert, corregida en una traducció més recent de Prichard & Fleming.[7][8]

Transcripcions Traducció
  1. El mes de Bul , l'any catorze de la reialesa del rei Eshmunazar, Rei dels dos Sidons,[nb 3][nb 4]
  2. fill del rei Tabnit, rei dels dos Sidons, el rei Eshmunazar, rei dels dos Sidons, va dir el següent: Soc portat,
  3. abans del meu temps, fill de (pocs) dies, un orfe, fill de vídua. I estic jaient en aquest taüt, i en aquesta tomba,
  4. en el lloc que he construït. Qualsevol que sigues, d'estip reial o una persona ordinària, no òbrigues aquest lloc de descans i
  5. no hi cerques res, perquè no n'hi ha res a dins. No mogues el taüt en què estic descansant, ni em portes
  6. lluny d'aquest lloc de descans a un altre lloc de descans. Qualsevol cosa que algún te'n diga, no l'escoltes: Per cada estirp reial i
  7. cada individu ordinari, que obrís aquest lloc de descans o que s'endurà el taüt on repose, o que em portarà
  8. lluny d'aquest lloc de descans: que no tinga cap jaç funerari amb els embalsamadors (els ropheïm), que no siga enterrat en una tomba i que no tinga cap fill
  9. per succeir-lo, i que els déus sagrats l'abandonen a un governant poderós que el governe, perquè
  10. extermine aquesta estirp reial o persona que obrirà aquest lloc de descans o que es portàs
  11. aquest taüt, i també la descendència d'aquesta estirp reial, o d'aquest individu ordinari. No hi haurà arrel per a ells a baix, ni
  12. fruit a dalt, ni forma vivent sota el sol. Perquè em deixe portar, abans del meu temps, el fill de
  13. (pocs) dies, un orfe, fill de vídua. Perquè jo, Esmunazar, rei dels dos Sidons, fill
  14. del rei Tabnit, rei dels dos Sidons, net del rei Eshmunazar, rei dels dos Sidons, i la meua mare Amoashtart,
  15. la sacerdotessa d'Astarte, la nostra senyora, la reina, filla del rei Eshmunazar, rei dels dos Sidons: som nosaltres els qui hem construït el temple dels
  16. déus, i el temple d'Astaroth, a la costa de Sidó, i han col·locat allí (la imatge) d'Astaroth a Shamem-Addirim.[nb 5] I som nosaltres
  17. els qui hem construït un temple d'Eshmun , el príncep sant, en el purpuri riu a la muntanya, i l'hem establert a Shamem-Addirim. I som nosaltres els qui hem construït els temples
  18. per als déus dels dos Sidons, a la costa de Sidó, el temple de Baal-Sidó i el temple d'Ashtart-Shem-Baal. A més, el Senyor de reis ens va donar[nb 6]
  19. Dor i Jaffa, les poderoses terres de Dagó , que són a la plana de Xaron, d'acord amb les importants gestes que vaig fer. I annexem a ells
  20. fins al límit de la terra, que pertandrà als dos Sidons per sempre. Qualsevol que sigues, d'estirp reial o persona ordinària, no òbrigues
  21. i no em destapes ni em tragues d'aquest lloc de repòs. D'altra manera,
  22. els déus sagrats t'abandonaran i exterminaran per sempre aquesta estirp reial i aquest individu ordinari i la seua descendència.

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. Lehmann, Reinhard G. «Wilhelm Gesenius and the Rise of Phoenician Philology». Beihefte zur Zeitschrift für die alttestamentliche Wissenschaft. De Gruyter [Berlin / Boston], 427, 2013, pàg. 209–266 [Consulta: 8 abril 2015]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  2. William Wadden Turner, 3 juliol 1855, The Sidon Inscription, p.259: "Its interest is greater both on this account and as being the first inscription properly so-called that has yet been found in Phoenicia proper, which had previously furnished only some coins and an inscribed gem.
  3. Louvre website: "The favor of the Persian king had increased the territory of Sidon by granting it part of Philistine: "The Lord of Kings gave us Dor and Yapho, the rich wheat-lands that are in the Plain of Sharon, in recognition of the great deeds that I accomplished and we have added to the lands that are forever those of the Sidonians.""
  4. Turner, W. (1860).
  5. Benjamin Duprat. . Benjamin Duprat, 1856. 
  6. Cline. «Sidon Sarcophagus: Illustration of the Sarcophagus of Eshmunazar II Found Near Sidon, Lebanon». About.com. [Consulta: 27 març 2009].
  7. Samuel Birch, Records of the past: Being English Translations of the Ancient Monuments of Egypt and Western Asia, vol. 9, 1877, p. 111.
  8. James B. Prichard and Daniel E. Fleming, The Ancient Near East: An Anthology of Texts and Pictures, 2011, p. 311.
  9. pages 42 "Ifil" and 107 "wyšbn", see Glossary of Phoenician, by Harris, Zellig S.,: A Grammar of the Phoenician Language, New Haven, 1936

NotesModifica

  1. La línea # 16 "wyšrn" = "establecer" o "colocar" y la línea # 17 "wyšbny" = "establecer" usan la misma raíz, pero el grabador (el Escriba) las escribió de manera diferente. La línea # 16 usó "R" y la línea # 17 usó "B". En la escritura fenicia son similares y aquí podría haber un error del Escriba o de la persona que hizo el dibujo de la inscripción en el siglo XIX. El uso correcto es "wyšbn" y la línea # 16 es el error,
  2. Sigue el texto de la inscripción de 22 líneas, en la parte frontal del sarcófago, con una transliteración uno a uno al alfabeto hebreo . El texto original no contiene saltos de palabras; estos son simplemente sugeridos; los números aparecen en la inscripción original en un estándar egipcio.
  3. The eighth month of the Phoenician year which was identical with the Judaic.
  4. King Eshmunazar lived in the fourth century B.C., this is generally admitted on account of the form of the sarcophagus, which was certainly Egyptian; there are even in the middle of it traces of hieroglyphs which have been erased. The King Tabnit may be the Tennes of Greek authors.
  5. The seaside Sidon' Sidon eres yam, seems to be one of the two Sidons, the other may have been the Sidon of the mountain. Sennacherib speaks also of the two Sidons, the great and the little one
  6. The "Lords of the Kings" seem not to be the Kings of Persia, but an epithet applicable to a divine king.

Enllaços externsModifica