Sarcòfag d'Eshmunazar II
El sarcòfag d'Eshmunazar II és el sarcòfag que conté les restes del rei de Sidó Eshmunazar II, famós per una inscripció fenícia. Fou construït a Egipte a la primeria del segle V ae; el desenterraren al 1855 en un jaciment proper a Sidó i ara és al Museu del Louvre. Conté una inscripció en fenici de gran importància: fou la primera en llengua fenícia que es descobria a l'àrea, i era també la inscripció d'aquest tipus més detallada mai trobada fins en aquest moment.[1][2]
Tipus | sarcòfag |
---|---|
Creació | 500 aC ↔ 475 aC |
Lloc de descobriment | Sidó |
Material | basalt |
Mida | 119 () × 256 () × 125 () × 119 () cm |
Propietat de | Estat francès |
Col·lecció | departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre |
Catalogació | |
Número d'inventari | AO 4806 |
Eshmunazar II (fenici: 𐤀𐤔𐤌𐤍𐤏𐤆𐤓 ʾšmnʿzr, un nom teòfor que significa 'Eshmun ajuda' o 'ajudant d'Eshmun', semblant a Eleazar). Fou rei de Sidó i fill del rei Tabnit (segurament Tenes en grec). El sarcòfag sembla fet a Egipte, tallat en epidiorita de Wadi Hammamat. La inscripció diu que el "Senyor dels reis" va concedir als reis sidonis "Dor i Jaffa, les poderoses terres de Dagó, que es troben a la plana de Xaron". (Avui Palestina)[3]
Més d'una dotzena d'acadèmics d'Europa i Estats Units el van traduir i interpretaren els detalls en els dos anys posteriors a la publicació de la troballa.[4] Jean-Joseph-Léandre Bargès va escriure que l'idioma de la inscripció és "idèntic a l'hebreu, tret de les inflexions finals d'algunes paraules i algunes expressions, en nombre molt reduït, que no es troben en els texts bíblics que ens han arribat; el fet que l'hebreu s'escrigués i parlàs a Sidó, en un moment en què els jueus que tornaven de la captivitat ja no escoltaven aquest idioma, és una prova que es conservà entre els fenicis més temps que entre els mateixos hebreus".[5]
Inscripció
modificaEl sarcòfag té una inscripció de 22 línies, coneguda com a KAI-14, escrita en canaanita, en alfabet fenici. La inscripció identifica el rei i adverteix a la gent que no li pertorbe el repòs.[6]
L'idioma utilitzat en la inscripció és una variant cananea mútuament intel·ligible amb l'hebreu bíblic.
Com en altres inscripcions fenícies, el text sembla no emprar cap o quasi cap mater lectionis. Com en arameu, la preposició אית (ʾyt) s'usa com a marcador acusatiu, mentre que את (ʾt) s'utilitza per "amb".
Text frontal
modificaAquesta traducció es basa en la de Julius Oppert, corregida en una traducció més recent de Prichard & Fleming.[7][8]
Transcripcions | Traducció | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
Galeria d'imatges
modifica-
Visió de part de la inscripripció
-
Dibuix d'Osman Hamdi Bey
-
Dibuix del lateral superior del sarcòfag
-
Dibuix de Jean-Joseph-Léandre Bargès el 1856
-
Ubicació actual al Louvre
Referències
modifica- ↑ Lehmann, Reinhard G. «Wilhelm Gesenius and the Rise of Phoenician Philology». Beihefte zur Zeitschrift für die alttestamentliche Wissenschaft. De Gruyter [Berlin / Boston], 427, 2013, pàg. 209–266. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 8 abril 2015]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ William Wadden Turner, 3 juliol 1855, The Sidon Inscription, p.259: "Its interest is greater both on this account and as being the first inscription properly so-called that has yet been found in Phoenicia proper, which had previously furnished only some coins and an inscribed gem.
- ↑ Louvre website: "The favor of the Persian king had increased the territory of Sidon by granting it part of Philistine: "The Lord of Kings gave us Dor and Yapho, the rich wheat-lands that are in the Plain of Sharon, in recognition of the great deeds that I accomplished and we have added to the lands that are forever those of the Sidonians.""
- ↑ Turner, W. (1860).
- ↑ Benjamin Duprat. . Benjamin Duprat, 1856.
- ↑ Cline. «Sidon Sarcophagus: Illustration of the Sarcophagus of Eshmunazar II Found Near Sidon, Lebanon». About.com. Arxivat de l'original el 2008-10-10. [Consulta: 27 març 2009].
- ↑ Samuel Birch, Records of the past: Being English Translations of the Ancient Monuments of Egypt and Western Asia, vol. 9, 1877, p. 111.
- ↑ James B. Prichard and Daniel E. Fleming, The Ancient Near East: An Anthology of Texts and Pictures, 2011, p. 311.
- ↑ pages 42 "Ifil" and 107 "wyšbn", see Glossary of Phoenician, by Harris, Zellig S.,: A Grammar of the Phoenician Language, New Haven, 1936
Notes
modifica- ↑ La línea # 16 "wyšrn" = "establecer" o "colocar" y la línea # 17 "wyšbny" = "establecer" usan la misma raíz, pero el grabador (el Escriba) las escribió de manera diferente. La línea # 16 usó "R" y la línea # 17 usó "B". En la escritura fenicia son similares y aquí podría haber un error del Escriba o de la persona que hizo el dibujo de la inscripción en el siglo XIX. El uso correcto es "wyšbn" y la línea # 16 es el error,
- ↑ Sigue el texto de la inscripción de 22 líneas, en la parte frontal del sarcófago, con una transliteración uno a uno al alfabeto hebreo. El texto original no contiene saltos de palabras; estos son simplemente sugeridos; los números aparecen en la inscripción original en un estándar egipcio.
- ↑ The eighth month of the Phoenician year which was identical with the Judaic.
- ↑ King Eshmunazar lived in the fourth century B.C., this is generally admitted on account of the form of the sarcophagus, which was certainly Egyptian; there are even in the middle of it traces of hieroglyphs which have been erased. The King Tabnit may be the Tennes of Greek authors.
- ↑ The seaside Sidon' Sidon eres yam, seems to be one of the two Sidons, the other may have been the Sidon of the mountain. Sennacherib speaks also of the two Sidons, the great and the little one
- ↑ The "Lords of the Kings" seem not to be the Kings of Persia, but an epithet applicable to a divine king.
Enllaços externs
modifica- Benjamin Duprat. . Benjamin Duprat, 1856..
- Descripció en el Louvre.
- Imatge GIF de la inscripció.
- Una fotografia del sarcòfag .
- Traducció a l'anglés de la inscripció.