Comtat de Sayn

El comtat de Sayn fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Francònia, a l'altre costat del Rin al sud-est de Colònia.

Història modifica

El comtat apareix vers 1139. El comte més notable fou Enric II que el 1223 fou acusat d'orgies satàniques pel gran inquisidor de l'imperi Conrad de Marburg, però fou absolt per una assemblea de bisbes; Conrad no va acceptar el veredicte i va sortir de Magúncia on es trobava retornant a Turíngia, sent assassinat pel camí; es va sospitar dels cavallers d'Enric però no es va poder provar i la investigació fou de fet aparcada tot i les ordes del Papa, degut a les poques simpaties que tenia Conrad. Enric va morir el 1246 i el comtat va passar a la línia de comtes de Sponheim-Eberstein i tot seguit a la línia Sponheim-Sayn el 1261.

El 1283 els dominis de Sponheim-Sayn es van dividir en Sayn i Sayn-Homburg. Aquest segon comtat va durar fins al 1608 quan fou heretat pels comtes de Sayn-Wittgenstein-Sayn. Per manca d'hereus clars de Guillem III de Sayn-Wittgenstein-Sayn, el territori fou annexionat per l'arquebisbe de Colònia de manera temporal. El 1648 després de la pau de Westfàlia que va posar fi a la guerra dels Trenta Anys el país fou dividit en Sayn-Wittgenstein-Sayn-Altenkirchen i Sayn-Wittgenstein-Hachenburg.