Schisandra chinensis

espècie de planta

Schisandra chinensis (en xinès tradicional 五味子 i en simplificat wǔwèizǐ, literalment, «baies de cinc sabors») és una parra llenyosa caducifòlia, pertanyent a la família Schisandraceae.

Infotaula d'ésser viuSchisandra chinensis Modifica el valor a Wikidata
Schisandra sinensis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deSchisandrae Fructus (en) Tradueix, magnolia berry (en) Tradueix i Schisandra chinensis seed (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAustrobaileyales
FamíliaSchisandraceae
GènereSchisandra
EspècieSchisandra chinensis Modifica el valor a Wikidata
Baill.
Nomenclatura
BasiònimKadsura chinensis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració
Fruits
En el comerç com a extracte

DescripcióModifica

Schisandra chinensis és una planta dioica, la qual cosa significa que presenta plantes individuals mascle i femella, així les plantes masculines i femenines han de ser conreades conjuntament si es desitja obtenir llavors. És molt tolerant a l'ombra.

El seu nom xinès ve del fet que les seves baies posseeixen les cinc sabors bàsiques: salat, dolç, amarg, coent, i àcid.

Les baies s'usen en la medicina tradicional xinesa, on es considera com una de les 50 herbes fonamentals. S'utilitzen generalment en forma dessecada, i es bullen per a fer-ne un te.

Com a planta medicinal s'utilitza com a tònic i reconstituent adaptògen amb efectes notables documentats clínicament de protecció del fetge de les persones. Els components hepatoprotectors i inmunomoduladors primaris són els lignans schizandrina, deoxyschizandrina, gomisinas, i pregomisina, que hi ha en les llavors de la fruita. No ha de ser utilitzada per les dones prenyades.

A la Xina, es fabrica un vi per fermentació de les seves baies.[1]

En coreà les seves baies es coneixen com a omija (hangul: 오미자), i el te que se'n fa omija cha (hangul: 오미자 차). En japonès, es coneix com a gomishi.

El 1998, Rússia va editar un segell de correus amb el dibuix de S. chinensis.

És una planta que se suposa la solaa capaç de desintoxicar de metalls pesants (mercuri), això és, mobilitzar-los, i extreure'ls del cos (una altra planta que se suposa que pot mobilitzar el mercuri és el coriandre).

Ús en la medicina tradicional xinesaModifica

En la medicina tradicional xinesa, Schisandra chinensis (coneguda com a wu wei zi) es creu que:

  1. Astringeix el pulmó Qi i neteja els renyons
  2. Frena l'essència i acurta la Diarrea
  3. Disminueix la suor excessiva a causa de deficiència del Yin o Yang
  4. Calma l'esperit per la tonificación del cor i del ronyó
  5. Genera fluids corporals i alleuja la set

Wu wei zi es creu que entra en els meridians dels pulmons, cor i els renyons, es consideren com les seves propietats el fet de ser amarg i calent. La dosi comuna és d'1.5-9 grams.

Entre les seves contraindicacions s'inclou: excés de calor interna amb síndrome externa, tos primerenca, erupció, xarampió, o úlcera pèptica, atac epilèptic, hipertensió, i pressió intracranial.

CultivamentModifica

Es conrea en zones de climes entre la zona 4 (límit) de zones de temperatura dels EUA, i la 7 a 9.

Es planta després de l'època de gelades.

És una planta que suporta bé el fred (normal de -20 °C, i límit de fins a -45 °C), i que requereix sòls humits i ben drenats. És una planta del nord de la Xina i sud de Rússia, que entre altres llocs es va adaptar al clima de Moldàvia.

Les fruites es recullen a la fi de l'estiu.

PropietatsModifica

La planta conté el sesquiterpeno Alpha-Cadinol.[1][2]

TaxonomiaModifica

Schisandra chinensis va ser descrita per (Turcz.) Baill. i publicat en Histoire des Plantes 1: 148. 1868.[3]

Sinonímia
  • Kadsura chinensis Turcz. basònim
  • Maximowiczia amurensis Rupr.
  • Maximowiczia chinensis (Turcz.) Rupr.
  • Maximowiczia japonica (A.Gray) K.Koch
  • Maximowiczia sinensis Rob.
  • Schisandra viridicarpa I.N.Lee
  • Sphaerostema japonicum A.Gray[4][5]

ReferènciesModifica

  1. Borg-Karlson, A «Configurations and conformations of torreyol (δ-cadinol), α-cadinol, T-muurolol and T-cadinol». Tetrahedron, 37, 22, 1981, pàg. 425. DOI: 10.1016/S0040-4020(01)92031-9.
  2. V. Herout, V. Sýkora «The chemistry of cadinenes and cadinols». Tetrahedron, 4, 3–4, 1958, pàg. 246–255. DOI: 10.1016/0040-4020(58)80046-0.
  3. «Schisandra chinensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 12 juny 2014].
  4. Schisandra chinensis en PlantList
  5. «Schisandra chinensis». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 13 setembre 2013].

BibliografiaModifica

  • Winston, David, and Steven Maimes (2007). ADAPTOGENS: Herbs for Strength, Stamina, and Stress Relief. Healing Arts Press. (Conté una detallada monografia de S. chinensis a més d'una discussió dels beneficis que aporta a la salut)
  • Flora of Xina Editorial Committee. 2008. Flora of Xina (Menispermaceae through Capparaceae). 7: 1–499. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (editors) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externsModifica