Escorpeniformes

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Viquiespècies" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/17px-Wikispecies-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" data-file-width="941" data-file-height="1103"> Viquiespècies	Viquiespècies <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Escorpeniformes
Scorpaeniformes
	; Pterois antennata
Període
	Miocè - Actualitat
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scorpaeniformes ;

Els escorpeniformes (Scorpaeniformes) són un ordre de peixos actinopterigis de la infraclasse dels teleostis. Als Països Catalans hi viuen quatre famílies: els escorpènids, els tríglids, els còtids i els lipàrids.^[3]

Morfologia

Tenen una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l'opercle, així com unes modificacions relacionades amb l'esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades.^[1]

Hàbitat

Són principalment marins però també n'hi ha espècies d'aigua dolça.

Taxonomia

N'hi ha al voltant de 1320 espècies repartides entre 35 famílies.^[4]^[5]

Ordre Scorpaeniformes
- Subordre Anoplopomatoidei
  - Família Anoplopomatidae
- Subordre Cottoidei
  - Superfamília Cottoidea
    - Família Abyssocottidae
    - Família Agonidae (Swainson, 1939)^[6]
      - Subfamília Hypsagoninae (Gill, 1861)
        Gènere Agonomalus (Guichenot, 1866)
        
        Gènere Hypsagonus (Gill, 1861)
        
        Gènere Percis (Scopoli, 1777)
      - Subfamília Bathyagoninae (Lindberg, 1971)
        Gènere Bathyagonus (Gilbert, 1890)
        
        Gènere Odontopyxis (Lockington, 1880)
        
        Gènere Xeneretmus (Gilbert, 1903)
      - Subfamília Bothragoninae (Lindberg, 1971)
        Gènere Bothragonus (Gill, 1883)
      - Subfamília Anoplagoninae (Gill, 1861)
        Gènere Anoplagonus (Gill, 1861)
        
        Gènere Aspidophoroides (Lacépède, 1801)
        
        Gènere Ulicna (Cramer, 1896)
      - Subfamília Agoninae (Swainson, 1839)
        Gènere Agonopsis (Gill, 1861)
        
        Gènere Agonus (Bloch & Schneider, 1801)
        
        Gènere Freemanichththys (Kanayama, 1991)
        
        Gènere Leptagonus (Gill, 1861)
        
        Gènere Podothecus (Gill, 1861)
        
        Gènere Sarritor (Cramer, 1896)
      - Subfamília Brachyopsinae (Jordan & Evermann, 1898)
        Gènere Brachyopsis (Gill, 1861)
        
        Gènere Chesnonia (Iredale & Whitley, 1969)
        
        Gènere Occella (Jordan & Hubbs, 1925)
        
        Gènere Pallasina (Cramer, 1895)
        
        Gènere Stellerina (Cramer, 1896)
        
        Gènere Tilesina (Schmidt, 1904)
    - Família Bathylutichthyidae
    - Família Comephoridae
    - Família Cottidae
    - Família Ereuniidae
    - Família Hemitripteridae
    - Família Psychrolutidae
    - Família Rhamphocottidae (Gill, 1888)
  - Superfamília Cyclopteroidea
    - Família Cyclopteridae
    - Família Liparidae
- Subordre Dactylopteroidei
  - Família Dactylopteridae
- Subordre Hexagrammoidei
  - Família Hexagrammidae
- Subordre Normanichthyiodei
  - Família Normanichthyidae
- Subordre Platycephaloidei
  - Família Bembridae
  - Família Hoplichthyidae
  - Família Platycephalidae
- Subordre Scorpaenoidei
  - Família Aploactinidae
  - Família Caracanthidae
  - Família Congiopodidae
  - Família Eschmeyeridae (Mandrytsa, 2001)
  - Família Gnathanacanthidae
  - Família Neosebastidae
  - Família Pataecidae
  - Família Plectrogenidae
  - Família Scorpaenidae
  - Família Sebastidae
  - Família Setarchidae
  - Família Synanceiidae
  - Família Tetrarogidae
  - Família Triglidae^[7]^[8]^[9]^[10]^[11]^[12]^[13]^[14]^[15]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 FishBase (anglès)
↑ Carroll, R.: Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York, 1988.
↑ «Escorpeniformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Animal Diversity Web (anglès)
↑ «Scorpaeniformes (Order)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2014. [Consulta: 12 d’octubre 2008].
↑ Cf. Boris A. Sheiko i Catherine W. Mecklenburg (2004). Family Agonidae (Swainson 1839), Annotated Checklists of Fishes, 30 : 1-27. ISSN 1545-150X
↑ ITIS^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ NCBI (anglès)
↑ uBio (anglès)
↑ ARKive^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ UNEP-WCMC Species Database ^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ BioLib (anglès)
↑ AQUATAB.NET
↑ del Cerro i Ramon, Lluís «Revisió taxonòmica mundial de la família Triglidae (Pisces, Scorpaeniformes).». Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 1997, pàg. 400.

Bibliografia

del Cerro, Lluís. Revisió taxonòmica mundial de la família Triglidae (Pisces, Scorpaeniformes) (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997.
Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
Wheeler, Alwyne. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Londres: Macdonald, 1985.

[fishbase-1] 1,0 ^1,1 FishBase (anglès)

[2] Carroll, R.: Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York, 1988.

[3] «Escorpeniformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] Animal Diversity Web (anglès)

[5] «Scorpaeniformes (Order)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2014. [Consulta: 12 d’octubre 2008].

[6] Cf. Boris A. Sheiko i Catherine W. Mecklenburg (2004). Family Agonidae (Swainson 1839), Annotated Checklists of Fishes, 30 : 1-27. ISSN 1545-150X

[7] ITIS^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[8] NCBI (anglès)

[9] uBio (anglès)

[10] ARKive^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[11] The Taxonomicon (anglès)

[12] UNEP-WCMC Species Database ^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[13] BioLib (anglès)

[14] AQUATAB.NET

[15] Cerro i Ramon, Lluís «Revisió taxonòmica mundial de la família Triglidae (Pisces, Scorpaeniformes).». Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 1997, pàg. 400.

[3]

[1]

[2]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

Scorpaeniformes
Pterois antennata
Període
Miocè - Actualitat^[1]^[2]
Taxonomia

Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scorpaeniformes

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies