Scotophilus marovaza
Scotophilus marovaza és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. És endèmic del Madagascar.
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 136774  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Scotophilus |
| Espècie | Scotophilus marovaza Goodman, Ratrimomanarivo i Randrianandrianina, 2006 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Etimologia
modificaEl nom específic deriva de la localitat a la part nord-occidental de l'illa malgaixa on fou capturat el 2004 l'holotip, un mascle adult actualment conservat amb número de catàleg FMNH 184050 al Museu Field d'Història Natural de Chicago.
Descripció
modificaDimensions
modificaÉs un ratpenat de petites dimensions, amb una llargada total d'entre 100 i 113 mm, la llargada de l'avantbraç d'entre 41 i 45 mm, la llargada de la cua d'entre 38 i 45 mm, la llargada del peu d'entre 6 i 7,2 mm, la llargada de les orelles d'entre 13 i 15 mm i un pes de fins a 15,5 g.[1]
Aspecte
modificaEl pelatge és curt. El cos és robust i el cap és gros. Les parts dorsals són marró-rogenques, amb una franja dorsal més clara, mentre que les parts ventrals són grogues-marronoses clares. El musell és curt i ample, a causa de la presència de dues masses glandulars als costats. El tragus és llarg, falciforme, amb l'extremitat fusiforme i un lòbul a la base. Les membranes alars són de color marró fosc. La punta de la llarga cua s'estén lleugerament més enllà de l'ample uropatagi. Emet una forta olor de mesc.
Ecolocalització
modificaEmet ultrasons a baix cicle de treball en forma d'impulsos de freqüència gairebé constant amb una màxima energia d'aproximadament 45,9 kHz.
Biologia
modificaComportament
modificaAlguns individus foren capturats sota el sostre d'una cabana fet amb fulles seques de palmeres de l'espècie Bismarckia nobilis.
Alimentació
modificaS'alimenta d'insectes.
Reproducció
modificaUna femella capturada al mes de novembre es trobava en un evident estat d'alletament. Probablement les femelles entren en estre al principi de l'estació plujosa, entre novembre i febrer, mentre que els mascles estan sexualment actius gran part de l'any.
Distribució i hàbitat
modificaAquesta espècie és difosa a la part occidental de Madagascar, des de la localitat de Marovaza, prop de Mahajanga, fins a Morondova al sud-oest.
Viu als boscos caducifolis secs secundaris i a les sabanes amb prevalença de palmeres fins a 200 metres d'altitud.
Estat de conservació
modificaLa Llista Vermella de la UICN, tenint en compte el seu vast àmbit de distribució a la part occidental de l'illa i la falta d'amenaces rellevants, classifica S. marovaza com a espècie en risc mínim (LC).[2]
Referències
modifica- ↑ Goodman et al., 2006
- ↑ Jenkins, R. K. B.; Rakotoarivelo, A. R.; Ratrimomanarivo, F. H.; Cardiff, S. G. Scotophilus marovaza. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 31 juliol 2014.
Bibliografia
modifica- Goodman SM, Ratrimomanarivo FH i Randrianadrianina FH «A new species of Scotophilus (Chiroptera: Vespertilionidae) from western Madagascar» (en anglès). Acta Chiropterologica, 8, 1, 2006, pàg. 21-37.
- Rakotoarivelo AR i Randrianandriananina FH «A chiropteran survey of the Lac Kinkony-Mahavavy area in western Madagascar» (en anglès). African Bat Conservation News, 12, pàg. 2-4.