Escrofulariàcies
Les escrofulariàcies (Scrophulariaceae) és una família de plantes angiospermes dins de l'ordre de les lamials. Pren com a nom tipus el de l'escrofulària (gènere Scrophularia). És una família amb distribució cosmopolita, la majoria en zones de clima temperat i àrees tropicals muntanyoses.[1]
Scrophulariaceae  | |
|---|---|
 Scrophularia nodosa | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Scrophulariaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Scrophularia |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
A partir dels estudis filogenètics que van mostrar que la distribució anterior en famílies formava un grup en realitat polifilètic, ja que incloïen cinc llinatges monofilètics, moltes de les cinc mil espècies en 275 gèneres que formaven la família escrofulariàcia van redistribuir-se altres famílies de les lamials com les orobancàcies, Plantaginaceae i la creació d'altres famílies com Calceolariaceae.[2] La família de les escrofulariàcies comprèn uns tres milers d'espècies.[3]
Generalment són plantes silvestres, algunes d'elles paràsites o hemiparàsites com la fonollada groga. Algunes del gènere Veronica es consideren com mala herba. Com ornamental destaquen els conillets (Antirrhinum). Altres tenen propietats medicinals com per exemple les del gènere Digitalis.[1]
GèneresModifica
Als Països Catalans són gèneres autòctons dins les escrofulariàcies sensu lato: Gratiola, Lindernia, Verbascum, Scrophularia, Anarrhinum, Antirrhinum, Linaria, Digitalis, Erinus, Veronica, Sibthorpia, Lafuentea, Melanpyrum, Tozzia, Euphrasia, Odontides, Bartsia, Parentucellia, Bellardia, Pedicularis, Rhinantus i Lathraea.
Altres gèneres són:
- Agalinis Raf.
- Alectra Thunb.
- Alonsoa Ruiz i Pav.
- Aureolaria Raf.
- Brachystigma Pennell
- Buchnera L.
- Buddleja
- Capraria L.
- Dasistoma Raf.
- Diplacus Nutt.
- Gerardia
- Hemianthus Nutt.
- Ilysanthes
- Lendneria
- Leptandra
- Leucospora Nutt.
- Macranthera Nutt.
- Mimetanthe Greene
- Phygelius E.Mey. ex Benth.
- Rehmannia
- Schwalbea L.
- Scrophularia L.
- Seymeria Pursh
- Striga Lour.
- Tomanthera
- Torenia L.
- Verbascum L.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Scrophulariaceae». Herbari Virtual del Meditarrani Occidental. Àrea de Botànica, Departament de Biologia, Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 9 març 2023].
- ↑ Olmstead, Richard G.; Pamphilis, Claude W.; Wolfe, Andrea D.; Young, Nelson D.; Elisons, Wayne J. «Disintegration of the Scrophulariaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 88, 2, 2001-02, pàg. 348–361. DOI: 10.2307/2657024. ISSN: 0002-9122.
- ↑ Hosch, William L.. «Scrophulariaceae | plant family» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 9 març 2023].
BibliografiaModifica
- Olmstead, Richard G. «Whatever happened to the Scrophulariaceae?». Fremontia, 30, 2, abril 2002, pàg. 13-22.
- Oxelman, Bengt; Kornhall, Per; Olmstead, Richard G.; Bremer, Birgitta «Further disintegration of Scrophulariaceae» (en anglès). Taxon, 54, 2, 2005-05, pàg. 411–425. DOI: 10.2307/25065369. ISSN: 0040-0262.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escrofulariàcies |