Scythia Intra Imaum

Scythia Intra Imaum era una regió geogràfica definida per Claudi Ptolemeu que diu que era limitada al sud i a l'est per Sogdiana, Margiana i els saces (sacae); al nord per terres desconegudes; i a l'est per la prolongació nord de la serralada de l'Imaus. És una de les dues parts en què Ptolemeu divideix l'Escítia.

Scythia Intra Imaum

Els seus rius eren el Rhymmus, el Daix, el Iaxartes, el Iastos i el Polytimetus (Zarafxan).

Les muntanyes eren les Hiperbòries, les muntanyes Alani, les Rhymmici, les Norossos, les Aspisii, les Tapyri, les Syebi, i les Anarei, totes a l'oest de l'Imaus.

Hi vivien els escites alani tocant a la terra incognita, els suabeni, els alanorsi, entre els quals hi havia les tribus dels saetiani, els massaei, i els syebi; els tectosaces tot al llarg de l'Imaus, els rhobosci a les capçaleres del riu Rha entre els que es trobaven els asmani. Després els paniardi, que tenien al sud el territori anomenat Canodipsas, els coraxi, els orgasi, i els erymmi, que habitaven fins a les ribes del mar Caspi, amb els asiotae situats a l'est. Els aorsi, i els iaxartae vora del riu Iaxartes venien a continuació, els saetiani, els mologeni, i els samnitae vivien més al sud, i els zaratae i els sasones més al sud encara. Els tybiacae, els iastae, els machaetegi, i els norosbes havitaven les valls del mont Norossus, i tenien al sud els norossi i els cachagae scythae al curs del riu Iaxartes. Els aspisii scythae i els galactophagi scythae eren pobles escites, i els suebi, els tapurei, els scythae anarei, els ascatancae, els ariacae, els namastae, els sagaraucae, i els rhibii se situaven al llarg del riu Oxus.