Seleniur de cadmi
El seleniur de cadmi és un compost inorgànic amb la fórmula CdSe. És un sòlid negre a vermell-negre que es classifica com a semiconductor II-VI del tipus n. És un pigment però les aplicacions estan disminuint a causa de preocupacions ambientals [1]
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 193,82 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | CdSe |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 5,81 g/cm³ |
| Entalpia estàndard de formació | −143,1 kJ/mol |
Es coneixen tres formes cristal·lines de CdSe que segueixen les estructures de: wurtzita (hexagonal), esfalerita (cúbica) i sal de roca (cúbica). L'estructura de l'esfalerita CdSe és inestable i es converteix a la forma wurtzita amb un escalfament moderat. La transició comença al voltant de les 130 °C, i a 700 °C es completa en un dia. L'estructura de roca-sal només s'observa a alta pressió.[2]
La producció de selenur de cadmi s'ha dut a terme de dues maneres diferents. La preparació de CdSe cristal·lí a granel es fa mitjançant el mètode Bridgman vertical d'alta pressió o fusió de zones verticals d'alta pressió.[3]
El seleniur de cadmi també es pot produir en forma de nanopartícules. S'han desenvolupat diversos mètodes per a la producció de nanopartícules de CdSe: precipitació aturada en solució, síntesi en medis estructurats, piròlisi a alta temperatura, mètodes sonoquímics i radiolítics són només alguns.[4][5]
El material CdSe és transparent a la llum infraroja (IR) i s'ha limitat a utilitzar en fotoresistències i finestres d'instruments que utilitzen llum IR. El material també és altament luminiscent.[6] CdSe és un component del pigment taronja de cadmi. CdSe també pot servir com a capa semiconductora de tipus n a les cèl·lules fotovoltaiques.[7]
Referències modifica
- ↑ Langner, Bernd E. «Selenium and Selenium Compounds». A: Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglès), 2000. DOI 10.1002/14356007.a23_525. ISBN 3527306730.
- ↑ Lev Isaakovich Berger. Semiconductor materials (en anglès). CRC Press, 1996, p. 202. ISBN 0-8493-8912-7.
- ↑ «II-VI compound crystal growth, HPVB & HPVZM basics» (en anglès). Arxivat de l'original el 2005-09-15. [Consulta: 30 gener 2006].
- ↑ Didenko, Yt; Suslick, Ks «Còpia arxivada». Journal of the American Chemical Society, 127, 35, Sep 2005, pàg. 12196–7. Arxivat de l'original el 2017-09-21. DOI: 10.1021/ja054124t. ISSN: 0002-7863. PMID: 16131177 [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ Haitao Zhang; Bo Hu; Liangfeng Sun; Robert Hovden; Frank W. Wise Nano Letters, 11, 12, Sep 2011, pàg. 5356–5361. Bibcode: 2011NanoL..11.5356Z. DOI: 10.1021/nl202892p. PMID: 22011091.
- ↑ Efros, Al. L.; Rosen, M. Annual Review of Materials Science, 30, 2000, pàg. 475–521. Bibcode: 2000AnRMS..30..475E. DOI: 10.1146/annurev.matsci.30.1.475.
- ↑ «Solar Energy» (en anglès). American Elements. [Consulta: 12 abril 2023].