Un selenur és un compost químic que resulta de la combinació del seleni amb elements menys electronegatius que ell.

Estructura cristal·lina del selenur de sodi, Na2Se, amb els cations representats en lila i els anions en groc

Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs.[1]

Estat naturalModifica

 
Cristalls de tiemannita (centre) del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units

A la natura hom hi troba un bon grapat de minerals que químicament són selenurs. Alguns exemples són: l'athabascaïta és tetraselenur de pentacoure,  ; la umangita és el diselenur de tricoure,  ; la berzelianita és selenur de dicoure,  ; la clausthalita és un selenur de plom(II),  ; la tiemannita és selenur de mercuri(II),  ; l'eucairita és un selenur doble, el selenur d'argent i coure,  ; i també la fischesserita, que és un diselenur de triargent i or,  ; com també la jacutingaïta que és el triselenur de mercuri i diplatí,  .

AplicacionsModifica

 
Cristall de selenur de zinc, ZnSe

Els selenurs han trobat aplicacions en el camp de noves tecnologies (electrònica i òptica). El selenur de zinc,  , és el material preferit per a la fabricació de lents, finestres, acobladors de sortida i expansors de feix per la seva baixa capacitat d'absorció en longituds d'ona infraroges i la seva transmissió visible,[2] i en la fabricació de LED blancs. N'hi ha que tenen propietats de superconductors: diselenur de vanadi,  ; diselenur de platí,  ; diselenur de titani,  ; diselenur de niobi,  ; o el selenur de ferro,  . Altres tenen característiques de semiconductors: diselenur d'hafni,  ; diselenur de molibdè,  ; diselenur de tungstè,  ; diselenur de reni,  ; diselenur d'estany,  ; diselenur de tàntal,  ; selenur de gal·lii,  ; selenur de germani,  ; triselenur de diindi,  ; o triselenur de dibismut,  .[3] El selenur de coure, gal·li i indi,  , conegut com a CIGS, ha trobat aplicació en la fabricació de capes per a panells solars.[4] El selenur de plom(II),  , s'ha utilitzat comunament com un fotodetector d'infrarojos en múltiples aplicacions, com espectròmetres de gas, flames de detecció d'infrarojos, espoletes per a municions d'artilleria o sistemes d'orientació d'infrarojos passius.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selenur
  1. «Selenur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «II-IV Infrared». [Consulta: 15 octubre 2015].
  3. «2D Semiconductors». [Consulta: 15 octubre 2015].
  4. «Best Thin Film Solar Panels – Amorphous, Cadmium Telluride or CIGS?». Energy Informative.