La clausthalita és un mineral que pertany al grup de la galena, de la classe dels sulfurs.[2] Rep el seu nom del jaciment de Lorenz, a prop de Clausthal (Alemanya), on va ser descobert l'any 1832.

Infotaula de mineralClausthalita
Clausthalite-207330.jpg
Clausthalita de la pedrera Greywacke, Rieder, Gernrode, Harz Mts, Saxony-Anhalt, Alemanya
Fórmula químicaPbSe
EpònimClausthal-Zellerfeld modifica
Localitat tipusSt Lorenz mine (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CD.10
Nickel-Strunz 9a ed.2.CD.10 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.15 modifica
Dana02.08.01.02
Propietats
Sistema cristal·líisomètric hexoctahedral (4/m 3 2/m)
Hàbit cristal·límassiu a granular, amb cristalls euèdrics
Colorgris plom, lleugerament blavós
Exfoliació{001} perfecta, {010} perfecta, {100} perfecta
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris negra
Diafanitatopaca
Gravetat específica7,6 a 8,8
Densitat8,28
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La clausthalita és un compost principalment de plom, químicament un selenur. Forma una sèrie de solució sòlida amb la galena (PbS), per substitució gradual d'àtoms de sofre per seleni en l'estructura cristal·lina.[3] Són freqüents les impureses que li donen diferents tonalitats com són: mercuri, cobalt i coure. Pot ser extreta com a mena del plom.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clausthalita pertany a "02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc." juntament amb els següents minerals: herzenbergita, teallita, alabandita, altaïta, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.

Formació i jacimentsModifica

Es pot trobar aquest mineral en jaciments de minerals de seleni sotmesos a processos hidrotermals amb escàs sulfur, trobant-se al costat d'altres minerals selenurs. D'altres minerals amb els quals comunament apareix associada són: tiemannita, klockmannita, berzelianita, umangita, or, estibiopaladinita o uraninita.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clausthalita
  1. «Clausthalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
  2. «Galena Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
  3. «Clausthalite-Galena Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].