Obre el menú principal

La clausthalita és un mineral que pertany al grup de la galena, de la classe dels sulfurs.[2] Rep el seu nom del jaciment de Lorenz, a prop de Clausthal (Alemanya), on va ser descobert l'any 1832.

Infotaula de mineralClausthalita
Clausthalite-207330.jpg
Clausthalita de la pedrera Greywacke, Rieder, Gernrode, Harz Mts, Saxony-Anhalt, Alemanya
Fórmula química PbSe
Epònim Clausthal-Zellerfeld i lloc de descobriment
Localitat tipus St Lorenz mine Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.CD.10
Nickel-Strunz 9a ed. 2.CD.10
Nickel-Strunz 8a ed. II/C.15
Dana 02.08.01.02
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric hexoctahedral (4/m 3 2/m)
Hàbit cristal·lí massiu a granular, amb cristalls euèdrics
Color gris plom, lleugerament blavós
Exfoliació {001} perfecta, {010} perfecta, {100} perfecta
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla gris negra
Diafanitat opaca
Gravetat específica 7,6 a 8,8
Densitat 8,28
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La clausthalita és un compost principalment de plom, químicament un selenur. Forma una sèrie de solució sòlida amb la galena (PbS), per substitució gradual d'àtoms de sofre per seleni en l'estructura cristal·lina.[3] Són freqüents les impureses que li donen diferents tonalitats com són: mercuri, cobalt i coure. Pot ser extreta com a mena del plom.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clausthalita pertany a "02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc." juntament amb els següents minerals: herzenbergita, teallita, alabandita, altaïta, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.

Formació i jacimentsModifica

Es pot trobar aquest mineral en jaciments de minerals de seleni sotmesos a processos hidrotermals amb escàs sulfur, trobant-se al costat d'altres minerals selenurs. D'altres minerals amb els quals comunament apareix associada són: tiemannita, klockmannita, berzelianita, umangita, or, estibiopaladinita o uraninita.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clausthalita  
  1. «Clausthalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
  2. «Galena Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
  3. «Clausthalite-Galena Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].