La teal·lita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. Fou descoberta el 1904 a la mina Santa Rosa de Bolívia. El seu nom fou posat en honor de Jethro Justinian Harris Teall (1849-1924), director del Servei geològic de la Gran Bretanya i Irlanda.[3]

Infotaula de mineralTeal·lita

Teallita de la mina Carguaicollo, província Antonio Quijarro, Potosí, Bolívia
Fórmula química(Pb,Sn)SnS₂
EpònimHarris Teall Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CD.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.CD.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.9.10.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic, pseudotetragonal
Estructura cristal·linaa = 4.26Å, b = 11.41Å, c = 4.09Å
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colornegre grisós
Exfoliacióperfecte a {001}
Fracturaconcoidal a desigual
Tenacitatmal·leable
Duresa1,5 a 2
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Diafanitatopaca
Densitat6,36-6,567 g/cm³
Propietats òptiquesanisotropia
Pleocroismefeble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTel Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La teal·lita és un mineral de plom, estany i sofre. Químicament és un sulfur de fórmula química (Pb,Sn)SnS₂, de color negre grisós. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2, i la seva densitat és de 6,36 a 6,567 g/cm³. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la herzenbergita (SnS), en la qual la substitució gradual del plom per més estany va donant els diferents minerals de la sèrie.[4] És extret a les mines com mena del plom i estany. Un gran nombre d'espècimens en col·leccions etiquetades com a teal·lites, especialment els de la mina San José, a Oruro, són realment franckeïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la teal·lita pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, alabandita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.

Formació i jaciments modifica

És un mineral de formació secundària hidrotermal en filons d'estany, de vegades formant importants acumulacions. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cassiterita, estannita, franckeïta, cilindrita, galena, esfalerita, wurtzita o pirita.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teal·lita
  1. «Teallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
  2. Riba i Arderiu, O. «Vocabulari de mineralogia». IEC. [Consulta: 15 juny 2020].
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Tallite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 2 abril 2012]. 
  4. «Herzenbergite-Teallite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].