Estannita

L'estannita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1797 a una mina de Cornualla, Anglaterra, i rep el seu nom del llatí stannum, (estany). Pertany i dona nom al grup estannita de minerals.[2] És un mineral dimorf de la ferrokesterita. Alguns sinònims poc usats són: kassiterolamprita, volfsonita o bolivianita.

Infotaula de mineralEstannita
Stannite2.jpg
Cristall de 2mm de la mina Fabulosa, Província de Larecaja, Departament de La Paz, Bolívia
Fórmula químicaCu₂FeSnS₄
Epònimestany Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CB.15a
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.15a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.9.2.1
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Hàbit cristal·lípoques vegades en forma de cristalls pseudo-octaèdrics; també massiva o granular
Estructura cristal·linaa = 5.4432 Å, c = 10.7299 Å; Z = 2
Simetriatetragonal 4 2m
Colorgris acer, verd oliva sobre fractura fresca
Maclesmacles de penetració a {102}
Exfoliacióindistinta {110} i {001}
Fracturaconcoidal, desigual
Duresa4
Lluïssormetàl·lica, passa ràpidament a mat
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Densitat4,3 a 4,5
Pleocroismefeble
Impureses comunesAg, Zn, Cd, In
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolStn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

És un sulfur de coure, ferro i estany, amb fórmula Cu₂FeSnS₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Forma una sèrie de solució sòlida amb la kesterita (Cu₂ZnSnS₄), en la qual la substitució gradual del ferro per zinc va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] És un mineral dimorf de la ferrokesterita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: plata, zinc, cadmi, indi i germani. S'extreu a les mines com mena del metall d'estany.

Formació i jacimentsModifica

Apareix en filons hidrotermals en jaciments de minerals de l'estany, on es forma en una fase posterior i més freda que la cassiterita. També apareix, més rarament, en roques pegmatites. Es sol trobar associada a altres minerals com: calcopirita, esfalerita, tetraedrita, arsenopirita, pirita, cassiterita o wolframita.

VarietatsModifica

Es coneix una varietat anomenada estannita zíncica, una varietat rica en zinc provinent de la mina snowflake, a la Colúmbia Britànica, Canadà.[4]

Grup de l'estannitaModifica

El grup de l'estannita està format per 16 espècies minerals, totes elles sulfurs o selenurs de diversos metalls que cristal·litzen en el sistema cristal·lí tetragonal, així com pel subgrup kesterita. Tots aquests membres posseeixen una estructura que és gairebé idèntica a la de les espècies que pertanyen al grup de l'esfalerita. La fórmula general és ADEX₄ on A = Ag, Cu; D = Cu, Ce, Fe, Hg, Zn; E = As, Ge, In, Sb, Se, Sn i S; i X = S, Se.[2]

Les espècies que integren aquest grup, a més a més de l'estannita, són: briartita, černýita, famatinita, ferrokesterita, Ge-estannoidita, hocartita, kesterita (i el subgrup que duu el seu nom), kuramita, luzonita, permingeatita, petrukita, pirquitasita, sakuraiïta, velikita i zincobriartita.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estannita
  1. «Stannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 «Stannite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  3. «Kësterite-Stannite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].
  4. «Zincian Stannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2014].