Hocartita
La hocartita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'estannita. Rep el nom en honor de Raymond Hocart (Kabylie, Algèria 21 de maig de 1896 - 5 de desembre de 1983), professor de mineralogia de la Universitat de París.
 Hocartita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ag₂(Fe2+,Zn)SnS₄ |
| Epònim | Raymond Hocart (en)   |
| Localitat tipus | Mina Chocaya, Chocaya-Animas, Província de Sud Chichas, Potosí, Bolívia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.03a |
| Dana | 2.9.2.6 |
| Heys | 6.1.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,74(3) Å; c = 10,96(5) Å |
| Grup puntual | 4 2m - escalenoedral |
| Grup espacial | i4 2m |
| Color | gris marronós |
| Macles | polisintètiques |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 4,77 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Zn, Cu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-046 |
| Any d'aprovació | 1967 |
| Símbol | Hoc |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa hocartita és una sulfosal de fórmula química Ag₂(Fe2+,Zn)SnS₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1967, sent publicada per primera vegada el 1968. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hocartita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Escola Nacional de Mines de París (França).
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la mina Chocaya, situada dins la localitat de Chocaya-Animas, a la província de Sud Chichas (Potosí, Bolívia). També ha estat descrita al Perú, l'Argentina, els Estats Units, França, Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Rússia, el Kirguizstan, la República Popular de la Xina i el Japó.