Greenockita
La greenockita és un mineral que pertany al grup wurtzita, de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada així l'any 1840 per Henry James Brooke i Arthur Connell en honor de Earl Charles Murray Cathcart "Lord Greenock" (1783-1859), un general de l'exèrcit britànic que va exercir com a governador de la Província del Canadà, autor de dues publicacions sobre les roques ígnies i el carbó d'Edimburg.
 Greenockita | |
|---|---|
 Cristalls de greenockita del Tsumeb, Namíbia | |
| Fórmula química | CdS |
| Epònim | Charles Cathcart  |
| Localitat tipus | Strathclyde (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.13 |
| Dana | 2.8.7.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | col·loïdal, encrustacions, radial |
| Estructura cristal·lina | a = 4.136 Å, c = 6.713 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | hexagonal dihexagonal piramidal (6mm) P 6₃mc |
| Massa molar | 144.48 |
| Color | groc, taronja a vermell |
| Macles | rares en {1122} formant trigemins |
| Exfoliació | {1010} imperfecta |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | adamantina, grassa |
| Color de la ratlla | groga ataronjada, brillant |
| Diafanitat | gairebé opaca a translúcida |
| Densitat | 4,9 a 5,0 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2.529 nε = 2.506 |
| Birefringència | δ = 0.023 |
| Pleocroisme | feble |
| Altres característiques | tòxica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Gnk |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
Químicament és un sulfur de cadmi, sent el més comú de tots els minerals del cadmi. Cristal·litza en el sistema hexagonal, sent molt estrany que formi cristalls, presentant-se gairebé sempre en forma de taca pulverulenta sobre altres minerals. És un dimorf de la hawleyita. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 3,5. S'extreu per al seu ús com a mena de cadmi, que s'empra en la indústria en aliatges amb altres metalls, a les quals dota de propietats anticorrosives. Com que és un mineral que conté cadmi la seva manipulació és perillosa, i pot ser nociva per a la salut. S'ha d'evitar la inhalació de la pols quan es fractura. Mai llepar o ingerir.
Formació i jaciments modifica
Es forma com a mineral secundari per metamorfisme hidrotermal de temperatura mitjana, encara que també pot formar-se en roques ígnies pegmatítiques. És un mineral rar, trobat en dipòsits de sulfurs, emplenant cavitats o en filons de minerals. Apareix comunament associada a esfalerita, calcita o smithsonita en forma de crosta d'impuresa sobre elles. Altres minerals amb els quals pot aparèixer associat, encara que més rarament, són: fluorita, calcopirita, quars, pirita, marcassita i prehnita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Regia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2]
Referències modifica
- ↑ «Greenockite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 març 2015].
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].
