Vinciennita

mineral sulfosal

La vinciennita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor de Henri Vincienne (1898-1965), professor de mineralogia.[1]

Infotaula de mineralVinciennita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu10Fe₄SnAsS16
EpònimHenri Vincienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Chizeuil, Chalmoux, Bourbon-Lancy, Saona i Loira, Borgonya-Franc Comtat, França
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.CB.35a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.35a Modifica el valor a Wikidata
Dana3.1.2.1
Heys6.1.14
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 10,69Å; c = 10,69Å;
Colortaronja
Duresa4,5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Impureses comunesZn
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-031
Any d'aprovació1983
SímbolVcn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La vinciennita és un sulfur de fórmula química Cu10Fe₄SnAsS16. Cristal·litza en el sistema tetragonal en grans de fins a 1 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vinciennita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

Formació i jaciments

modifica

La vinciennita va ser descoberta a la mina Chizeuil, a Chalmoux (Saona i Loira, França). També ha estat descrita a l'Argentina, Bulgària, el Canadà en un dipòsit de coure de pòrfir amb altres sulfurs d'estany, el Perú, Rússia i la Xina.[1][2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Vinciennite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Vinciennite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020. [Consulta: 12 setembre 2018].