Sem (bíblic)
En el Gènesi, capítol cinquè, desè i onzè, Sem (hebreu: שֵׁם בן-נוֹחַ, Xēm ben Nōah; àrab: سام بن نوح, Sām ibn Nūh) era fill de Noè, que el va tenir quan ja havia complert cinc-cents anys.[1] Va ser pare de:[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2434 aC  | ||
| Mort | 1834 aC (599/600 anys) | ||
| Família | |||
| Fills | Arfaxad, Elam, Aixur, Lud, Aram | ||
| Pare | Noè | ||
| Germans | Cam Jàfet | ||
| Parents | Jàfet i Cam (germans) | ||
Va sobreviure al Diluvi universal gràcies a l'Arca de Noè, on Jahvè va manar a Noè que hi dugués la seva esposa, i els seus fills amb les seves esposes.［Gn 6:9-22］ Tradicionalment es considera que Sem i els seus descendents, anomenats semites, van poblar l'actual Àsia.
Segons la Tradició jueva, Sem va ser el rei de (Jeru-)Salem, conegut pel títol de Malquicédeq (מַלְכִּיצֶדֶק, ‘rei de justícia’). Segons aquesta tradició, tant Isaac com Jacob van aprendre de Sem la història d'abans del Diluvi.
A Arfaxad l'engendrà dos anys després del Diluvi, a l'edat de cent anys i després va viure cinc-cents anys en els quals naixeren els altres germans.[3]
Segons la tradició egípcia, Sem va ser el faraó Semsem de la Dinastia I i va matar Nimrod, fill de Cuix. Segons el Llibre de Jasher també va assassinar Esaú, descendent seu.[4]
Referències
modifica- ↑ Gènesi. 5:32
- ↑ Gènesi, 10:1; 10:22
- ↑ Gènesi, 11:10
- ↑ Wilkins, Ronald J. Understanding the Bible. Muenster, Sask.: St. Peter's Press, 1989, p. 23. ISBN 9780921257264.
