Sembat VIII Bagratuní

(S'ha redirigit des de: Sembat I Ablabas)

Sembat VIII Bagratuní (també Sembat Khostovanol, és a dir, el Confessor) fou príncep i generalíssim d'Armènia del 826 al 854.

Infotaula de personaSembat VIII Bagratuní
Biografia
Mort862 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (852 (Gregorià)–855 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHripsime princess (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAixot I el Gran
Muixeg Bagratuní
Xapuh Bagratuní
Sembat Bagratuní
Abas Bagratouni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAixot IV Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

El 826 era ostatge del Califa (des del 806) i havia adoptat el nom àrab d'Abul Abbas (en armeni Ablabas). El califa li va donar la dignitat de gran sparapet (generalíssim) i el va enviar a Armènia en conèixer la mort del pare el 826. A la partició de dominis va rebre els territoris de l'Araxes (Shirak, Archaruniq i altres) amb capital a Bagaran. El seu germà Bagrat o Bagarat va rebre Taron, Khoith i Sassun (l'alta vall de l'Eufrates occidental).

El 830 els àrabs van donar també el títol de príncep al seu germà per contrarestar el seu poder.

Sembat fou lleial als ostikans governadors d'Armènia. El 853 va anar a fer acta de fidelitat al general Bogha el vell a Dvin. El seu fill Ashot (el futur Ashot I el gran) era assessor de Bogha pels afers militars. Bogha preparava una expedició contra l'emir d'Arzen, que tot i que el 850 havia obeït l'ordre de recaptar els impostos i tributs endarrerits del príncep Bagràtida de Taron, després el va ajudar (851-852); i també contra l'emir de Tbilisi, Ishak. El primer fou fet presoner i enviat a Samarra i el segon, que feia 20 anys que governava (833-853) fou crucificat i decapitat i la ciutat incendiada (amb ajut del curopalata de Klardjètia Bagrat).

El 854 va participar en la campanya de Bogha contra el príncep armeni d'Artaskh a l'Aghuània que va acabar amb l'aman (perdó) pel príncep, per ordre directa del Califa.

El mateix any va morir el patriarca Hovhannes IV i Sembat va fer elegir a Zakaria I de Tsak (855).

Poc després fou cridat per Bogha que li va dir que anés a Samarra on el Califa el faria príncep d'Armènia. Però quan va arribar el Califa el va fer empresonar amb altres presoners. Se li va oferir la llibertat a canvi de convertir-se però es va negar i va romandre presoner fins a la seva mort que fou entre el 862 i el 867. Per aquests darrers anys se li va donar el nom de Sembat Khostovanol (el Confessor).

El seu fill, Aixot que va restar a Bagaran, fou després conegut com a Aixot I el Gran.