Obre el menú principal

Bagaran fou una ciutat del districte de l'Arxaruniq a la regió de l'Airarat, situada a la part oriental del districte i a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes. Fou capital d'un regne que portava el seu nom, del 922 al 936.

Infotaula de geografia políticaBagaran
BAGARAN-KILITTAS.jpg

Localització
 40° 08′ 58″ N, 43° 41′ 34″ E / 40.1494°N,43.6928°E / 40.1494; 43.6928
Capital de
Modifica les dades a Wikidata

Fou residència principal del príncep Aixot Msaker a finals del segle VIII i després del seu fill Sembat I Ablablas i del seu nét Aixot el Gran; aquest darrer la va donar al seu fill Shahpuh.

Aixot, fill de Xahpuh, era nakharar de Bagaran i Kolb vers el 909 o 910, data en què es va sotmetre als sadjides.

El 921 Aixot el Gran va atacar Kolb, on hi havia una guarnició sadjida; el príncep de Bagaran, al qual pertanyia Kolb, Ashot (conegut com a Ashot l'sparapet), estava a Dwin on llavors va rebre la corona reial de l'emir Yússuf ibn Abi-s-Saj (vers 922). Les destruccions provocades pels realistes al seu principat van incitar al sparapet a combatre al rei, en lo que es va anomenar "Guerra dels dos Aixots" (vers 922); una mica després es va fer una treva negociada pel patriarca, però al 923 es va reiniciar la lluita i l'sparapet va ocupar Valarxapat (Etxmiadzin). El rei el va atacar i li va causar una desfeta militar, després del qual va recuperar la ciutat de Valarxapat, on per un temps es va establir la residència reial. L'sparapet es va refugiar a Dwin. El patriarca Hovhannes V va negociar una segona treva.

El 923 el rei va decidir anar a l'Azerbaijan i fer homenatge a Yússuf. Aquest el va reconèixer i li va donar la corona reial. Li va donar autorització per sotmetre a Aixot l'sparapet, que era a Dwin. Aixot el Gran va atacar Dwin però fou rebutjat amb moltes pèrdues. Hovhannes va ajustar una tercera treva. L'sparapet però, com que va perdre el suport dels sadjides, va deixar de representar un perill.

Vers el 924 l'emir de l'Azerbaidjan, Nasr (Subuk) va fer un acord de pau amb el rei d'Armènia i el va reconèixer com a Xahanxah (rei de reis). Aixot l'sparapet també el va reconèixer i llavors el Xahanxah li va permetre de conservar el títol de rei als seus territoris de Bagaran i Kolb, títol que va conservar fins a la seva mort el 936, en què, en no deixar fills, va passar al seu cosí Abas I d'Armènia i va seguir els destins del regne d'Ani.

BibliografiaModifica