Senilità

pel·lícula de 1962 dirigida per Mauro Bolognini

Senilità és una pel·lícula italiana del 1962 dirigida per Mauro Bolognini i protagonitzada per Claudia Cardinale i Anthony Franciosa,[1] basada en la novel·la Senilità d'Italo Svevo que mostra un retrat de Trieste.[2][3]

Infotaula de pel·lículaSenilità
Fitxa
DireccióMauro Bolognini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMoris Ergas Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLuigi Scaccianoce Modifica el valor a Wikidata
GuióMauro Bolognini, Tullio Pinelli i Goffredo Parise Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiero Piccioni Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArmando Nannuzzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNino Baragli Modifica el valor a Wikidata
VestuariPiero Tosi Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTrieste Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055432 FilmAffinity: 324195 Allocine: 109405 Letterboxd: careless-1962 Allmovie: v135131 TMDB.org: 251669 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Emilio (Anthony Franciosa), d'uns 40 anys, ha viscut entre idees i llibres i busca una relació a curt termini sense responsabilitats. Busca emular el seu amic Stefano (un faldiller reeixit) (Philippe Leroy) i les històries d'aventures que ha llegit en llibres, però que no ha experimentat.

Coneix la jove Angiolina (Claudia Cardinale), una dama bella i vivaç a la que percep com a lliure i innocent. L'educarà en les maneres del món i reduirà la seva ingenuïtat. Explica feliçment la trobada a la seva germana, Amalia (Betsy Blair), amb qui viu. Ella li diu que no faci res estúpid i li pregunta si la dama és honesta.

Una col·lega fa pensar que l'Angiolina pot no ser el "petit àngel" que el seu nom suggereix. Les fotografies de casa seva també suggereixen que ha conegut anteriorment diversos homes. Les observacions progressives d'Angiolina, al voltant de Trieste, la revelen amb diversos homes.

Durant un viatge a un restaurant, Angiolina també desenvolupa una relació instantània amb Stefano, i ell la persuadeix de posar per a ell ("vestida") en la seva obra com a escultor.

Mentrestant, la seva germana Amalia desenvolupa una infatuació amb el talentós Stefano. Quan Emilio impedeix que Stefano no la vegi més, porta a conseqüències tràgiques ...

Repartiment

modifica

Guardons

modifica

Va obtenir el Premi Sant Sebastià a la Millor Direcció al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1962.[4]

Referències

modifica
  1. «Claudia Cardinale». Mymovies.it. [Consulta: 1r desembre 2010].
  2. J. Lourcelles : Dictionnaire du cinéma - Les films, Robert Laffont, 1992.
  3. Freddy Buache: Le cinéma italien 1945-1990, Éditions L'Âge d'Homme.
  4. Premis de l'any 1962 al web del Festival