Obre el menú principal
Les puntes de fletxa indiquen el sentit en que es mouen els corrents
Eixos de cordenades als quals s'indica el sentit. Per exemple, cap amunt és positiu i cap avall negatiu.

El sentit d'una línea, trajectòria, moviment, direcció o d'un vector és el que defineix l'inici i el final d'aquests. Per exemple, d'un moviment circular, podem dir que gira en el sentit de les agulles del rellotge (sentit horari) o en el contrari (sentit antihorari). O un tren que enllaci Barcelona amb Mataró pot anar cap a Mataró, en sentit a Mataró, o cap a Barcelona, en sentit a Barcelona. Noteu que el sentit, d'un lloc a l'altre, no implica necessàriament que la trajectòria es faci complerta: per exemple, es pot agafar un tren Barcelona-Mataró, en sentit Mataró, però aturar-se a Badalona.

En matemàtiques, ciències, tecnologia i enginyeria el sentit sovint s'aplica a eixos de coordenades i a vectors, és a dir, tot el que tingui "fletxes", sent el sentit el que indica la punta de la fletxa. Se sol considerar que la fletxa apunta el sentit "normal", cap "endavant", indicant cap a on es vol anar o es tendeix a anar, mentre que l'altra extrem del vector o "fletxa", el que no té "punta", indica cap a on està l'origen o inici.

Per això, formalment, en matemàtiques, ciències i tecnologia se sol considerar, per conveni, que anar seguint la fletxa, cap a la punta, és "sentit positiu" mentre que anar-hi en contra seria "sentit negatiu". El signe positiu (+) o negatiu (-) en les direccions es representa amb la forma de fletxa de la punta d'un vector.[1]

Cal no confondre sentit amb direcció, ja que les direccions assenyalen una trajectòria i contenen ambdós sentits.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Sentit físic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ¿Es lo mismo dirección que sentido? (I), per Carlos Roque Sánchez