Senyoria d'Hostoles

La Senyoria d'Hostoles va ser un territori al voltant d'Hostoles (la Garrotxa).[1][2]

Va ser concedida, en un primer moment, a un cavaller d'una important família comtal de la Gòtia. El primer senyor d'Hostoles conegut és Miró (†1034), que tingué dos fills: Enees i Ramon (†1060). El primer heretà la senyoria però no se'n coneixen els descendents. El segon, en canvi, anà a la cort reial de Barcelona i comença a guanyar importància. Tingué tres fills: Guillem I d'Hostoles (†1120/22), senescal de Barcelona, Albert i Bernat. Guillem I deixaria la senescalia al seu fill gran Guillem Ramon el Gran Senescal i repartiria les altres possessions entre els altres fills Ferrana, Lambarda i Ot.

Després es perd al pista de la senyoria però se sap que, tres segles més tard, fou concedida per Joan el Gran a Francesc de Verntallat com a pagament per la seva defensa del bàndol reialista en la Guerra Civil Catalana.[3]

Amb la concessió el rei va voler acontentar el seu aliat en la guerra el qual esperava de fet que després de la guerra com a recompensa pels seus esforços el rei abolís els mals usos, cosa que no va fer.

Llista de Senyors d'HostolesModifica

...

...

...

ReferènciesModifica

  1. «castell d’Hostoles | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2019].
  2. «Tres valls remences». [Consulta: 13 juliol 2019].
  3. «La Garrotxa». [Consulta: 13 juliol 2019].

Enllaços externsModifica