Serenata núm. 6 (Mozart)
La Serenata núm. 6 en re major, K. 239, «Serenata Notturna» (en català, Serenata nocturna), és una serenata per a orquestra de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Salzburg el 1776. El seu pare, Leopold Mozart, va escriure el títol i la data de gener de 1776 al manuscrit original.[1]
Forma musical | Serenata |
---|---|
Tonalitat | Re major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Creació | 1776 |
Data de publicació | 1776 |
Parts | 3 moviments |
Catalogació | K. 239 |
Instrumentació | violí, viola, contrabaix, violoncel i timbales |
Consta de tres moviments:
- Marcia (maestoso)
- Minuetto
- Rondo (Allegretto)
Està instrumentada per a dues petites orquestres:
- Primer violí (solista), segon violí (solista), primera viola, contrabaix
- Primer violí, segon violí, segona viola, cel·lo, timbales.
El 1982, el títol Serenata Notturna també ha estat utilitzat per Robin Holloway per a una obra per a quatre trompes i orquestra (el seu opus 52).[2]
Referències
modifica- ↑ Mozart: Eine Kleine Nachmusik, Serenata of London, from CD booklet written by Leonard Burkat, 1987, MCA Records (bar code 0-7674-251662-2-2)
- ↑ «Chronological List of Works by Holloway». University of Cambridge. Arxivat de l'original el 2006-08-20. [Consulta: 12 gener 2008].
Enllaços externs
modifica- Serenata núm. 6, «Serenata Notturna», K. 203: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe