Sergi Mingote i Moreno
Sergi Mingote i Moreno (Parets del Vallès, 9 de març de 1971 - K2, Pakistan, 16 de gener de 2021) fou un alpinista i polític català.[1][2] Diplomat en funció gerencial a les administracions públiques per ESADE, fou alcalde de Parets del Vallès (2011-2018), ciutat de la qual anteriorment fou regidor d'esports. També fou Coach Executiu per The International School of Coaching, i màster en Cooperació Internacional. Posteriorment tingué una plaça de funcionari a Granollers.
.jpg) (2012)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Sergi Mingote Moreno 9 març 1971 Parets del Vallès (Vallès Oriental) |
| Mort | 16 gener 2021 (49 anys) K2 |
| Causa de mort | Mort accidental |
 Alcalde de Parets del Vallès | |
| 11 juny 2011 – 25 maig 2018 ← Joan Seguer i Tomàs – Francesc Juzgado i Mollá → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses |
| Es coneix per | coronar l'Everest en solitari per la cara nord (2001) i encadenar el K2 i el Broad Peak (2018) en només 7 dies. |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, alpinista |
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| Membre de | |
| Esport | alpinisme |
| Lloc web | sergimingote.cat |
Com a alpinista aconseguí el primer vuit mil el 1998 (Cho Oyu, 8.201 m). Seguiren el Shisha Pangma (1999), i una primera ascensió a l'Everest per la cara nord en solitari el 2001. El 2003 repetí per la cara sud, un cop en el cim va enviar un missatge de pau i va treure una pancarta per commemorar els 20 anys de Catalunya Ràdio i TV3.[3][4] Aprofitant l'ascensió per la cara sud, TV3 va emetre per primera vegada per televisió la coronació del cim en directe.[5] En assolir per segona vegada el cim més alt de la terra es convertí en el segon català en fer el doblet, després d'Òscar Cadiach, qui havia assolit el cim el 18 d'agost de 1985 i el 17 de maig de 1993.[4]
A banda de nombrosos altres cims formà part de la primera expedició mundial del mil·lenni al pol nord magnètic. Va destacar en proves de resistència en bicicleta de muntanya,[1] Ironmans, Ultramans, i la seva travessa nedant a l'estret de Gibraltar.
Al juliol 2018 va fer el seu retorn al vuitmilisme encadenant l'ascens al K2 i al Broad Peak en només set dies, i es va convertir en la 9a persona del món en aconseguir aquest doblet el mateix any, la 7a en fer-ho sense oxigen suplementari.[6] Això va ser l'inici del seu projecte 14x8000 en 1000 dies, on es proposà pujar els 14 vuitmils sense oxigen artificial en només 1000 dies. Si ho aconseguís, reduiria el rècord actual a la meitat de temps. Seguiren els cims Manaslu (setembre 2018), Lhotse (maig 2019), Nanga Parbat i Gasherbrum II (juliol 2019) i Dhaulagiri (octubre 2019).[7] El bon començament del projecte (cim a totes les expedicions), el portà a ser reconegut com un dels noms importants de l'alpinisme català i europeu.
Els plans de Mingote es veieren afectats per la crisi del coronavirus, que l'obligaren a cancel·lar les expedicions de l'estiu del 2020.[8] Els darrers anys de la seua vida exercí de President d'ONAT Foundation, una fundació que té com a objectiu la inclusió mitjançant l'esport.[9]
El 16 de gener de 2021 morí per causa d'una relliscada en l'expedició al cim del K2 durant el descens des del camp 3 (a la cota de 6.000 metres) fins al camp base.[2]
Sergi Mingote va donar sempre suport a entitats de caràcter social com APINDEP (cooperativa de serveis a la dependència que està formada per persones amb diversitat funcional i familiars de primer i segon grau), RODAMUNT (associació sense ànim de lucre per a la promoció i organització d'activitats de senderisme de muntanya destinada a persones amb mobilitat reduïda), Be Artsy i la Fundació Catalana de la síndrome de Williams,[10] realitzant expedicions inclusives a l'Everest o apadrinant reptes solidaris com l'OnCodines Trail, que recapta fons per ajudar malalts de càncer.[11]
Ascensions a cims de 8.000 metres modifica
| Cim | Alçada | Data | Amb/Sense oxigen suplementari | Informació |
|---|---|---|---|---|
| Cho Oyu[12] | 8.201 m | 1998 | Sense oxigen, sense xerpes. | 1r cim de 8.000 assolit per Sergi Mingote |
| Shisha Pangma | 8.008 m | 1999 | Sense oxigen | |
| Everest | 8.848 m | 2001 | Sense oxigen | En solitari; cara nord |
| Everest | 8.848 m | 2003 | Sense oxigen | Cara sud |
| Broad Peak[6] | 8.047 m | juliol 2018 | Sense oxigen | |
| K2[6] | 8.611 m | setembre 2018 | Sense oxigen | |
| Manaslu | 8.156 m | setembre 2018 | Sense oxigen | |
| Lhotse | 8.516 m | maig 2019 | Sense oxigen | |
| Nanga Parbat | 8.125 m | juliol 2019 | Sense oxigen | |
| Gasherbrum II | 8.035 m | juliol 2019 | Sense oxigen | Rècord Guinness 2x3x8.000 en un any[10] |
| Dhaulagiri[7] | 8.167 m | octubre 2019 | Sense oxigen |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Sergi Mingote i Moreno». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 esport3. «Sergi Mingote mor a causa d'una caiguda al K2», 16-01-2021. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ «L'alpinista Sergi Mingote, de Parets del Vallès, torna a coronar l'Everest amb l'expedició Everest 50». Anuaris, 22-06-2003 [Consulta: 27 desembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «El catalán Sergi Mingote corona por segunda vez la cumbre del Everest». La Vanguardia, 22-05-2003 [Consulta: 27 desembre 2015].
- ↑ «TVC és la primera cadena d'Europa que emet en directe la coronació de l'Everest». Vilaweb, 25-05-2003 [Consulta: 27 desembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Sergi Mingote, novena persona en hacer el doblete K2-Broad Peak en una temporada». Desnivel. [Consulta: 24 juliol 2018].
- ↑ 7,0 7,1 dice, Cinto Garriga Esteve. «Sergi Mingote, cima en el Dhaulagiri» (en castellà), 03-10-2019. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Sergi Mingote renuncia al Gasherbrum I en 2020» (en castellà), 09-06-2020. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ G, A. «Sergi Mingote presenta els primers Premis Inclusius de l'Esport Català», 06-03-2019. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «Mingote entra al rècord Guinness de l’alpinisme amb el Gasherbrum II | FEEC | Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya». [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ «Es presenta el repte esportiu solidari contra el càncer», 16-09-2019. [Consulta: 10 març 2021].
- ↑ Padilla, Toni. «Sergi Mingote, l’alpinista que volia estimar els cims», 16-01-2021. [Consulta: 10 març 2021].