Serguei Efron

Poeta rus i agent de l'NKVD

Serguei Efron (Moscou, 29 de setembre de 1893 (Julià) Moscou, 16 d'octubre de 1941), nom complet amb patronímic Serguei Iàkovlevitx Efron, rus: Серге́й Я́ковлевич Эфро́н, fou un poeta de l'Imperi Rus, oficial de l'Exèrcit Blanc, marit de Marina Tsvetàieva i pare d'Ariadna Efron. Mentre estava a l’emigració, va ser reclutat per l'NKVD soviètica.[1]Després de tornar a l'URSS des de França, va ser executat.

Infotaula de personaSerguei Efron
Sergey efron.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1893 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1941 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAfusellament Modifica el valor a Wikidata
SepulturaButovo firing range (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, filòsof i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarina Tsvetàieva (1912–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAriadna Efron
Gueorgui Serguéievich Efrón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Vida familiarModifica

Serguei va néixer a Moscou. Fou el sisè de nou fills nascuts de Ielizaveta Petrovna Durnovo (1853–1910) i de Iàkov Konstantínovitx Efron (1854–1909). Tots dos eren revolucionaris russos i membres de Naródnaia Vólia. Iàkov treballava com a agent d'assegurances i va morir de càncer el 1909. L'any següent, Ielizaveta va trobar que un dels seus fills s'havia suïcidat i poc després d'aquest dia es va suïcidar. Iàkov era d'una família jueva, mentre que Ielizaveta provenia d'un llinatge de nobles i comerciants russos; Iàkov es va convertir a la fe luterana per casar-se amb Ielizaveta.[2][3][4]

Des de l'adolescència, Serguei va patir tuberculosi, la seva salut mental també es va veure minada per la mort de la seva mare.[5]El 1911, mentre estava de vacances a Koktebel ("Terra dels turons blaus"), un conegut refugi de Crimea per a escriptors, poetes i artistes, Efron, de 17 anys, va conèixer Marina Tsvetàieva. Es van enamorar i es van casar el gener de 1912. Tot i que van tenir una intensa relació, Tsvetàieva va tenir aventures extramatrimonials, entre d'altres amb Óssip Mandelxtam i la poetessa Sofia Parnok.[5][6][7]

Tsvetàieva i el seu marit van passar els estius a Crimea fins a la Revolució. Van tenir dues filles:: Ariadna, o Àlia, (nascuda el 1912) i Irina (nascuda el 1917), i un fill, Gueorgui.[3][8]

 
Marina Tsvetàieva, muller de Serguei Efron i poeta
 
Ariadna (Àlia) Efron, filla de Serguei Efron, 1926

Revolució Russa i Guerra CivilModifica

El 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Efron va intentar repetidament ser voluntari per a l'exèrcit, però les comissions mèdiques van rebutjar la seva sol·licitud degut a la seva mala salut. Com a resultat, Efron va ser enviat al front com a infermer.[9]Tot i això, al final aconseguí ingressar a l’escola de cadets,[9]on que es va graduar el 1917 . L'11 de febrer de 1917 va ser enviat a l'escola d'oficials de Peterhof per al servei. Sis mesos després, va ser allistat al 56è Regiment de la Reserva d’Infanteria.[6] L'octubre de 1917 va participar en batalles amb els bolxevics a Moscou. Després es va unir a l'Exèrcit Blanc i va participar en la Marxa del Gel i la defensa de Crimea.[10] Amb el començament de la Guerra Civil, la connexió entre Tsvetàieva i Efron es va veure interrompuda, i no tenien informació l'un de l'altre. Efron ni tan sols sabia que la seva filla Irina havia mort de fam a Moscou.[7] Tsvetàieva va escoltar rumors sobre la mort d'Efron. En una de les seves cartes de 1917, va escriure: "Si Déu fa aquest miracle, si et deixa viu, et seguiré com un gos".[11] Vint anys després, el 1939, anant cap a l'URSS després del seu marit, va afegir una antiga carta de 1917: “Així doncs aniré. Com un gos”.[11]

Postguerra civilModifica

Després del final de la Guerra Civil, a la tardor de 1920, Efron, com a part de la seva unitat, va ser evacuat a Gallipoli i després es va traslladar a Constantinoble i a Praga. Tsvetàieva només es va assabentar que el seu marit vivia el juny de 1921 i va rebre la primera carta d'ell el juliol.[12]I només a la primavera del 1922 ella, juntament amb la seva filla Ariadna, va emigrar de Rússia i es va traslladar a Berlín, on es va retrobar amb el seu marit.[13][14][12][15]

L'agost de 1922, la família es va traslladar a Praga. Amb Efron estudiant política i sociologia a la Universitat Carolina i vivint en hostals, Tsvetàieva i Ariadna van trobar habitacions en un poble fora de la ciutat, i vivien en una pobresa incessant, sense poder-se permetre allotjar-se a Praga . Ella escriu: "Ens devora el carbó, el gas, el lleter, el forner ... l'única carn que mengem és carn de cavall".[8]

L'estiu de 1924, Efron i Tsvetaeva van deixar Praga cap als suburbis, i visqueren durant un temps a Jíloviště, abans de traslladar-se a Všenory, on Tsvetàieva va concebre el seu fill, Gueorgui, a qui més endavant anomenaria "Mur".[8]Era un nen difícil, però Tsetàieva l'estimava obsessivament. Amb Efron ara poques vegades lliure de tuberculosi, la seva filla Ariadna va quedar relegada al paper d’ajudant i confident de la mare i, en conseqüència, va sentir que li havien arrabassat bona part de la seva infància.[8]

El 1925, la família es va establir a París, on viuria els propers 14 anys. Durant aquest temps Tsvetàieva va contraure la tuberculosi.[14]

Agent de l'NKVDModifica

Després de diversos anys a l’exili, Efron va començar a sentir nostàlgia per Rússia. El desig de tornar a la seva terra natal es va fer cada cop més fort.[14]Tenia por pel seu passat com a soldat blanc. Finalment, per idealisme o per obtenir l'acceptació dels comunistes, va començar a espiar per a l'NKVD, el precursor del KGB, i en fer-ho es va establir en una datxa, una cabana al camp. Àlia compartia les seves opinions i es va enfrontar cada vegada més a la seva mare. El 1937 va tornar a la Unió Soviètica. Més tard aquell mateix any, Efron també va haver de tornar a la URSS. El setembre de 1937, la policia francesa el va implicar en l'assassinat de l'exagent i desertor soviètic Ignace Reiss (també conegut com a Ignaty Reyss i Ignatz Reiss), en un camí rural a prop de Lausana, Suïssa.[13][14][16]

Després de desertar i criticar Stalin i Iejov, l’espia soviètic Reiss va prometre no revelar cap secret de seguretat de l’Estat[17]i va fugir amb la seva dona i el seu fill cap al remot poble de Finhaut, cantó del Valais, Suïssa, per amagar-se. Després d'haver estat amagats durant un mes, l’agent de l'NKVD Gertrud Schildbach, que era amiga seva , li va parar una trampa. El va contactar segons les instruccions de Roland Liudvigóvitx Abbiate, àlies Francois Rossi, àlies Vladímir Pravdin, nom en clau LETCHIK ("pilot"), un expatriat rus, ciutadà de Mònaco i agent soviètic de l'NKVD. Schildbach era un refugiat comunista alemany que fou persuadit d'escriure a Reiss per demanar una reunió i demanar-li consell. El 4 de setembre de 1937, Reiss va acordar trobar-se amb Schildbach a Lausana.[18][19]Reiss, amb l'àlies Eberhardt, va ser atret per Gertrude Schildbach a una carretera lateral a prop de Lausana, on Roland Abbiate l'esperava amb una metralladora soviètica PPD-34.[20]Reiss va rebre quinze impactes de bala de la metralladora d'Abiate, que el van matar a l'instant.[21]Ambdós van llançar el cos de Reiss al costat de la carretera.[18][22]Schildbach no es va tornar a veure mai més.

Es va dir que Efron era al cotxe dels assassins.[14]També fou esmentat com a cap de l'NKVD i va es va afirmar que tenia una oficina de la "Unió per a la Repatriació" per reclutar agents de l'NKVD. Una recerca a l'oficina i al pis d'Efron no va aportar proves.[16]

Després que Efron fugís de París, la policia va interrogar Tsvetàieva[14]a la seu de París de la Sureté Nationale el 22 d'octubre de 1937.[23] Aparentment, semblava confosa per les seves preguntes, va respondre de manera incoherent, però es diu que al setembre havia estat lluitant a Espanya i que "es podria haver abusat de la seva confiança -- la meva confiança en ell roman sense canvis". La policia va concloure que estava desconcertada i no en sabia res de l'assassinat.[14][23]

Alguns creuen que Tsvetàieva no semblava haver sabut que el seu marit era un espia, ni fins a quin punt estava compromès.[14]

Retorn a la Unió SovièticaModifica

L'octubre de 1937, Serguei Efron va marxar precipitadament cap a Le Havre, des d'on va anar amb un vapor a Leningrad. El 1939, Marina Tsvetàieva, que sempre s'havia oposat al retorn a la Unió Soviètica, va marxar a l'URSS amb el seu fill, sense saber la recepció que rebria.[14]A l'URSS de Stalin, tothom que havia viscut a l'estranger era sospitós, així com qualsevol persona que havia estat entre la intel·liguèntsia abans de la Revolució.

En tornar a la Unió Soviètica, Efron i la seva família van rebre una residència estatal per part del NKVD a Bólxevo, prop de Moscou. Al principi, res no presagiava problemes. No obstant això, poc després del retorn de Marina Tsvetàieva, la seva filla Ariadna va ser arrestada.

Efron va ser arrestat per l'NKVD el 10 d'octubre de 1939.[23]En el transcurs de la investigació, van intentar persuadir-lo de diverses maneres (inclosa la tortura) perquè declarés contra persones properes a ell, inclosos els companys de la Unió del Retorn, així com Tsvetàieva, però es va negar a declarar contra ells o contra qualsevol altra persona.[24]La seva filla, però, va confessar sota pallisses que el seu pare era un espia trotskista, cosa que va conduir a la seva execució.[5]Efron va ser afusellat el 1941; Ariadna va passar 8 anys en camps de treballs forçats i 6 anys a l’exili a la regió de Turukhansk.[14]Ella i Efron van ser rehabilitats el 1955, després de la mort de Stalin.

El 1941, Tsvetàieva i el seu fill van ser evacuats a Ielàbuga. El 31 d'agost de 1941, mentre vivia a Ielàbuga, Tsvetàieva es va penjar.[25]Segons el diari del seu fill Gueorgui, va visitar l'oficina local de l'NKVD, on probablement van intentar reclutar-la.[26]

ReferènciesModifica

  1. Schwartz, Stephen «Intellecturals and Assassins - Annals of Stalin's Killerati» (en anglès). The New York Times, 24-01-1988 [Consulta: 6 agost 2012].
  2. (anglès) Efron, Ariadna. (2009). No Love Without Poetry: The Memoirs of Marina Tsvetaeva's Daughter. Northwestern University Press. pàgs. 15, 274-275. ISBN 978-0-8101-2589-6.
  3. 3,0 3,1 (anglès) Kalinsky, Simon. (1985). Marina Tsvetaeva: the woman, her world, and her poetry. Cambridge: Press Syndicate of the University of Cambridge. pàgs. 36, 43, 69. ISBN 0-521-25582-1.
  4. (anglès) Feiler, Lily. (1994). Marina Tsvetaeva: The Double Beat of Heaven and Hell. Duke University Press. pàg. 56. ISBN 0822314827.
  5. 5,0 5,1 5,2 (anglès) Efron, Ariadna. (2009). No Love Without Poetry: The Memoirs of Marina Tsvetaeva's Daughter. Northwestern University Press. pp. 18-21. ISBN 978-0-8101-2589-6.
  6. 6,0 6,1 (anglès) Who's Who in the Twentieth Century. "Tsvetaeva, Marina Ivanovna". Oxford University Press, 1999.
  7. 7,0 7,1 (anglès) Feinstein, Elaine (trad.) Marina Tsvetaeva: Selected Poems. Oxford University Press, 1971. pàg. pix. ISBN 0-19-211803-X
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 (anglès) Feinstein, Elaine (trad.) Marina Tsvetaeva: Selected Poems. Oxford University Press, 1971. pàg. px. ISBN 0-19-211803-X
  9. 9,0 9,1 Efron A.S.. «Её муж. Его семья». A: Моя мать - Марина Цветаева (en rus). Moscou: Алгоритм, 2016, p. 256. ISBN 978-5-906817-73-0. 
  10. Svanidze, Marina. (2007). Historical Chronicles with Nikolai Svanidze, Amfora, p.131. ISBN 978-5-367-00387-1.
  11. 11,0 11,1 «Тайная любовь Марины Цветаевой» (en rus). Аргументы и факты. Arxivat de l'original el 2015-10-20. [Consulta: 5 setembre 2005].
  12. 12,0 12,1 (rus) Mina Poliànskaia. Неотвратимость коктебельской встречи: Марина Цветаева и Сергей Эфрон //Перемены (revista web)//19 de novembre de 2014 // També publ. a «Особняк». Almanac literari. Número 1 / Comp. Nadejda Bakholdina, Inna Iokhvidóvitx. - Moscou, 2015 . ISBN 978-5-4465-0751-1, pàgs. 252-278
  13. 13,0 13,1 Haven, Cynthia «A Living Soul in a Dead Noose» (en anglès). Los Angeles Times, 05-01-2003 [Consulta: 6 agost 2011].
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 14,9 (anglès) "Tsvetaeva, Marina Ivanovna" The Oxford Companion to English Literature. Editat per Dinah Birch. Oxford University Press Inc.
  15. (rus) Шевеленко И. Д. К истории евразийского раскола 1929 года // Temes i variacions. En honor de Lazar Fleishman (Темы и вариации. Сб. статей и материалов к 50-летию Лазаря Флейшмана). Stanford:, 1994. Рàgs. 376—416. Extret del lloc web «Наследие Марины Цветаевой»
  16. 16,0 16,1 Brossat, Alain. «The Tragedy of the Bronstein Family» (en anglès). Marxists.org. [Consulta: 6 agost 2012].
  17. Reiss, Elsa, Ignace Reiss: In Memoriam, New International, Vol.4 No.9, setembre de 1938, pàgs. 276-278.
  18. 18,0 18,1 Poretsky, Elisabeth K. (1969). Our Own People: A Memoir of "Ignace Reiss" and His Friends. London: Oxford University Press. pp. 243–270.
  19. Chambers, Whittaker. Witness (en anglès). Nova York: Random House, 1952, p. 36 ("like rabbits from a burrow"), 47, 461. LCCN 52005149. 
  20. (anglès) Andrew, Christopher i Mitrokhin, Vasili, The sword and the shield: the Mitrokhin archive and the secret history of the KGB, Nova York: Basic Books, ISBN 0-465-00312-5 (1999), pàgs. 78-79.
  21. (francès) Rosmer, Alfred, Serge, Victor, i Wullens, Maurice, L'Assassinat d'Ignace Reiss, Les Humbles, abril de 1938: Reiss va ser trobat amb cinc bales al cap i set al cos
  22. (anglès) Barmine, Alexander. (2007) [1945]. One Who Survived: The Life Story of a Russian Under the Soviets. Publicat originalment per G.P. Putnam's Sons (Nova York). Reimprès per Read Books. ISBN 1-4067-4207-4, ISBN 978-1-4067-4207-7
  23. 23,0 23,1 23,2 (anglès) Kelly, Catriona. (21 de novembre 2004). Coded confessions. The Times Literary Supplement, publicat online a Powells.com. Consultat el 6 d'agost 2012. Arxivat 31 de gener 2013 at Archive.is
  24.   Documental rus de la sèrie "Genis i vilans": Efron i Tsvetàieva a YouTube, Pervi Kanal
  25. Cooke, Belinda. «Marina Tsvetaeva, Poet of the extreme» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2009].
  26. (anglès) I. V. Kudrova (2004) The Death of a Poet: The Last Days of Marina Tsvetaeva, Overlook Duckworth, pàg. 175 ISBN 9781585675227