Obre el menú principal

Servaci de Tongeren

Servaci de Tongeren, en neerlandès Servaas van Maastricht, en llatí Servatius, en francès Servais de Tongres (Armènia, s. IV - Maastricht, Països Baixos, ca. 384, o segle V) hauria estat el darrere bisbe de Tongeren que va residir a Tongeren abans que la seu es traslladés a Maastricht.[1] És venerat com a sant per l'Església catòlica, i se'n celebra el dies natalis el 13 de maig. Com a sant de glaç, està invocat contra el gel i la febre.

Infotaula de personaServaci de Tongeren, o
de Maastricht
St Servaasbrug Maastricht - St Servaas 20100327.jpg
Escultura al pont de Maastricht, per Charles Vos (1934)
Biografia
Naixement Servatius; en neerlandès: Servaas, en francès: Servais
segle IV o V
Armènia
Mort ca. 384 o mitjan segle V
Maastricht (Països Baixos)
Lloc d'enterrament Sankt-Servaas (Maastricht) 
  Bisbe catòlic 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
sant, bisbe
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Pelegrinatge Maastricht
Festivitat 13 de maig
Esdeveniment significatiu Bisbe de Tongres i Maastricht (ca. 380 o s. V), potser llegendari
Iconografia Robes de bisbe
Cronologia
supercentenari
persona centenària

Find a Grave: 11125
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

 
Cripta amb la suposada tomba de Servaci a Maastricht
 
Reliquiari del sant, s. XII, a St Servaas.

No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al segle IV. Un bisbe, nomenat Sarbatios o Arovatius ha participat en el Concili de Sàrdica (actualment Sofia) que va defensar la teoria de la trinitat i oposar-se a l'arrianisme. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i Servatio Tungrorum Episcopus siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle V.[2] La llegenda accepta que va morir el 384 a Maastricht i que va ser sebollit al cementiri de la Via Bèlgica, fora les muralles.

Altres autors qüestionen la seva existència. Relíquies i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues necròpolis romans.[3]

VeneracióModifica

Les llegendes van continuar formant-se després d'una primera hagiografia encarregada pel capítol de l'església de Maastricht a Gregori de Tours, que contribuí a estendre'n el culte. Aquest culte va atènyer el seu apogeu vers 1170-80, quan el poeta Heinrich van Veldeke va redactar un poema en limburguès «Sente Servas».[2]

El bisbe Monulf va construir una primera església al suposat sepulcre de Servaci a l'entorn de l'any 550, que va formar la cleda de la futura basílica de Sant Servaci de Maastricht.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Servaci de Tongeren  
  1. Karl Mühlek, Servatius, Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons, Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN ISBN 978-3-88309-068-9 (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) (alemany)
  2. 2,0 2,1 Karl Mühlek, ibídem
  3. Peter Brown, The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity, Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, ISBN 978-0226076225