Servi Asini Cèler

cònsol romà l'any 38

Servi Asini Cèler (en en llatí: Servius Asinius Celer) va ser un senador romà que a la segona meitat de l'any 38 va ser nomenat cònsol sufecte, amb Sext Noni Quintilià com a col·lega. Formava part de la gens Asínia, una família romana plebea originària de Teate.

Infotaula de personaServi Asini Cèler
Nom original(la) Servius Asinius Celer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort46 dC Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Cònsol sufecte
juliol 38 dC – desembre 38 dC
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle I Modifica el valor a Wikidata)
Família
FillsAsinia Agrippina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Asini Gal Saloní Modifica el valor a Wikidata i Vipsània Agripina Modifica el valor a Wikidata
GermansAsini Gal, Gnaeus Asinius (en) Tradueix, Drus el Jove i Asinius Saloninus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Asini Cèler era nét de l'historiador Gai Asini Pol·lió i fill de Gai Asini Gal Saloní i de Vipsània Agripina, que havia estat casada amb Tiberi. Tenia diversos germans, entre ells Gai Asini Pol·lió, cònsol l'any 23, que va ser acusat de conspiració per Valèria Messalina. Marc Asini Agripa, cònsol l'any 25. Asini Saloní, i Asini Gal. A més, Cèler era mig germà de Drus el Jove, un fill que havia tingut la seva mare amb Tiberi i que va ser hereu de l'Imperi durant un temps.[1]

Segons Plini el Vell, Asini Cèler era un conegut gourmand que va arribar a pagar 8.000 sestercis per un peix.[2] L'any 46, tot i la seva amistat amb l'emperador Claudi, va ser acusat de participar en una conspiració per matar a l'emperador i condemnat a mort. Sèneca l'esmenta en la seva obra satírica Apocolocyntosis divi Claudii com un dels que s'enfronten a Claudi en el món d'ultratomba acusant-lo de les seves morts.[3]

ReferènciesModifica

  1. Gallivan, Paul «The Fasti for the Reign of Gaius». Antichthon, 13, 1979, pàg. 66.
  2. Plini. Naturalis Historia IX, 31,67
  3. Seneca, Apocolocyntosis divi Claudii, 13