Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 461 aC)

cònsol el 461 aC
(S'ha redirigit des de: Servi Sulpici Camerí Cornut II)

Servi Sulpici Camerí Cornut (llatí: Servius Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà. Formava part dels Camerí, una branca patrícia de la gens Sulpícia.

Plantilla:Infotaula personaServi Sulpici Camerí Cornut
Nom original(la) Ser. Sulpicius Ser.n. Camerinus Cornutus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC (>445 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
461 aC – 461 aC
Legat
454 aC – 452 aC
Decemvir legibus scribundis
451 aC – 451 aC
Legat
449 aC – 449 aC
Legat
446 aC – 446 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSulpici Camerí Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Sulpici Pretextat Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Sulpici Camerí Cornut
Servi Sulpici Camerí Cornut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser cònsol de Roma l'any 461 aC quan la lex Terentilla va ser proposada per segona vegada. La llei la va impulsar el tribú de la plebs Gai Terenci Arsa (Caius Terentius o Terentillus Arsa) i proposava d'establir un cos legislatiu de cinc membres per acordar les lleis que havien de regular l'exercici de l'imperium per part dels cònsols. Els patricis s'hi van oposar amb èxit. Quan es va decidir enviar una delegació a Grècia per comparar les lleis, Camerí va ser un dels tres delegats. Els ambaixadors van estar-se tres anys a Grècia. L'any 451 aC, al seu retorn, Camerí va ser designant membre del decemvirat.

L'any 446 aC va dirigir la cavalleria sota els cònsols Quint Capitolí Barbat i Agripa Furi Medul·lí en la gran batalla contra els volscs i eques lliurada aquell any.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 590.