Obre el menú principal

El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, nét de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.

Infotaula de conflicte militarSetge d'Alamut
Conquestes mongols
Setge d'Alamut (Orient Proper)
Setge d'Alamut
Setge d'Alamut
Setge d'Alamut
Coord.: 36° 27′ 0″ N, 50° 35′ 0″ E / 36.45000°N,50.58333°E / 36.45000; 50.58333
Hulagu Baghdad 1258.jpg
L'exèrcit d'Hulagu atacant Bagdad
Tipus setge
Data 1256
Coordenades 36° 27′ 00″ N, 50° 35′ 00″ E / 36.45°N,50.5833°E / 36.45; 50.5833
Lloc Alamut
Resultat Victòria mongol
Bàndols
Imperi mongol Ismaïlisme nizarita
Comandants en cap
Hülegü Rukn al-Din Khurshah
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AntecedentsModifica

Alamut es troba al cim conegut com a Alah Amut, que des del 1090 fou la capital d'un estat ismaïlita (després ismaïlita nizarita) format per territoris dispersos a l'Iran i Síria. Els ismaïlites s'havien revoltat a favor dels fatimites als darrers anys del regnat del soldà Malik Shah. La revolta va agafar volada en nom del nizarisme durant el regnat del soldà Barkiyaruk. Fortaleses al Kohistan, Kumis, Fars i la Djazira de Síria foren ocupades pels rebels.

L'exèrcit de l'mongol, dirigit per Hülegü i el seu comandant xinès Guo Khan, i compost per mongols, els seus vassalls xinesos, cristians armenis, georgians, perses, i francs del Principat d'Antioquia tenia per objectiu conquerir l'estat ismaïlita.

Va sortir cap a Pèrsia el 1253 per una ruta preparada amb molta cura, on prèviament es van construir ponts sobre cada riu per facilitar el pas de les tropes; el setembre/octubre de 1255 va arribar a Kan-i Gul prop de Samarcanda, on va acampar i va restar el novembre, i va creuar l'Oxus l'1 de gener de 1256. Encara que van fracassar a Gerdkuh va ocupar totes les fortaleses del Kuhistan i Kumis, i els petits sobirans de Pèrsia i el Caucas li van oferir homenatge i va destruir als luris.

Muhammad III d'Alamut es negava a negociar contra el parer dels seus general i fou assassinat per un cortesà el 1255; es van fer negociacions que no van portar a res i els mongols van anar acostant-se a Alamut.

El setgeModifica

Rukn al-Din Khurshah, fill de Muhammad III d'Alamut finalment va lliurar la seva inexpugnable fortalesa d'Alamut sense combatre el 1256,[1] tot i que probablement no haurien pogut conquerir, amb l'esperança que fou respectada, però va ser arrasada fins als fonaments.

ConseqüènciesModifica

Totes les fortaleses es van rendir excepte Gerdkuh i Lamasar, i les fortaleses de Síria que es van lliurar dels mongols foren ocupades pel Soldanat mameluc del Caire. El següent objectiu en la conquesta de l'Islam fou el Califat abbàssida, amb el setge de Bagdad que fou destruïda a principis de 1258.

ReferènciesModifica